Imamat d'Oman: diferència entre les revisions

L' imam Ghalib ibn Ali i el seu germà Talih ibn Ali, van retornar des de l'Aràbia Saudita i van aixecar a les tribus del interior d'Oman fidels al imamat el juliol de [[1957]]. La major part dels xeics els va donar suport. L'imam tenia el suport dels països àrabs conservadors i el sultà va demanar la intervenció militar dels britànics, la qual era diplomàticament complicada. Però la Gran Bretanya va enviar finalment soldats i avions. Nizwa es va rendir el [[11 d'agost]] després de forts bombardejos de l'aviació britànica. La comuna motoritzada manada per Robertson va entrar a la ciutat sense oposició i les forces dl”imamat es van retirar cap a les muntanyes. La fortalesa de Birq fou una de les que més van resistir als britànics i als soldats del sultà. Les forces de terra del sultà van anar conquerint totes les fortaleses dl”imam durant el mes d'agost mentre els britànics iniciaven la retirada el 16 d'agost. El 19 d'agost va arribar a Masqat el resident britànic per al Golf Pèrsic , Sir Bernard Burrows, per supervisar la darrera fase de l'evacuació. Per prevenir un rebrot de la guerra va restar al territori un unitat britànica amb cinc tancs i les seves dotacions.