José de Solís y Valderrábano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 1:
'''José de Solís y Valderrábano, I duc de Montellano''' ([[Salamanca]], [[15 d'abril]] de [[1643]] - [[1713]]) va ser un noble i home d'estat castellà durant els regnats de [[Carles II de Castella]] i [[Felip V de Castella]]. [[Gran d'Espanya]] (1705) i president del [[Consell de Castella]] (1703–1706).
 
Era fill d'[[Alonso de Solís i Valderrábano]], comte de Villanueva de Cañedo, i d'[[Antonia de Solís i Luzón]], senyora de Peralejos; va heretar del seu pare l{{'}}''Adelantamiento Mayor'' del [[Yucatán]]. Durant el regnat de Carles II va ser nomenat comte de Montellano , ocupant els càrrecs d'assistent de Sevilla, president de la [[Casa de Contractació d'Índies]], president del [[Consell d'Índies]] i [[virrei de Sardenya]]. Després de la mort del rei Carles II va servir al seu successor Felip V exercint les ocupacions de governador de la casa de la reina [[Maria Lluïsa de Savoia]], membre del Consell d'Estat, president del Consell d'Ordres, i president del [[Consell de Castella]]. El 1702 havia estat admès com Cavaller en l'Orde de Santiago; el 1705 el seu títol nobiliari de comte de Montellano va ser elevat a la categoria de ducat, amb [[Grandesa d'Espanya]].
 
==Vegeu també==