Luis Manuel Fernández Portocarrero: diferència entre les revisions

Portocarrero va prendre aquesta decisió de donar suport el candidat francès, ja que creia que aquesta era l'única manera de salvaguardar la integritat territorial espanyola aliant-se amb l'home més poderós a l'Europa del [[segle XVII]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], el Rei Sol. En morir Carles II al novembre de [[1700]], es va desencadenar un greu conflicte bèl·lic a tot el continent entre Felip i el candidat austríac, l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic| Carles d'Habsburg]] que defensava els seus drets a la corona al·legant el seu parentesc amb la família reial espanyola. La [[guerra de successió espanyola]] va finalitzar amb ell [[tractat d'Utrecht]] reconeixent Felip com legítim rei, renunciant aquest alhora al [[Milanesat]], [[Regne de Nàpols]], [[Regne de Sardenya]] i a [[Comtat d'Holanda|Holanda]] espanyols que passarien a les mans de l'arxiduc Carles, convertit en [[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] després de la mort del seu pare, l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i del seu germà gran [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]]. Només arribar a [[Irún]] el 23 de gener de 1701 , i abans de ser coronat, Felip V ja va nomenar Portocarrero [[virrei de Catalunya]]<ref name="Vilana86">[[#Sardine|Sebastià Sardiné, 2013]]: p. 86</ref> per tal de mantenir-lo allunyat de les intrigues polítiques de la cort. Portocarrero, irritat, es va sentir poc recompensat per l'ajut que havia prestat al nou monarca i es va rebel·lar contra ell donant un suport velat a l'austriacisme. Malgrat això a Catalunya Portocarrero no tingué una gestió gens fàcil, ja que els [[Tres Comuns de Catalunya|tres comuns]] no el van reconèixer fins al 2 de març, i després es va veure immers en els nombrosos conflictes entre aquests i la monarquia, com ara el el [[cas d'Arnald Jäger]].<ref name="LaConferència179">[[#LaConferència|Eduard Martí, 2008]]: p. 179-186</ref>