Canelobre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: més celebres (menorà > més cèlebres (menorà |
s'ha fet una ampliació tant de la definició de l'objecte com de la trajectòria històrica de l'objecte, mencionant materials, usos, formes... |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Menora.JPG|thumb|Canelobre jueu de set braços]]
Un '''canelobre''' és un utensili destinat a la il·luminació, consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.<ref>{{ref-web |url= http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm|títol=Cercaterm|consulta=9 de setembre de 2011}}</ref> Es distingeix d'un [[candeler]] pel número de braços (el candeler només en té un).
Els canelobres existeixen com a mínim des dels temps dels antics romans.
Els canelobres més cèlebres ([[Menorà]]) pertanyen als rituals del [[judaisme]]; però la necessitat d'il·luminar amb espelmes qualsevol estança en la que s'hi realitzés una activitat, va fer que els canelobres es convertissin en objectes tant d'us sagrat com profà.<ref />
* '''EVOLUCIÓ HISTÒRICA'''
Es té coneixement que des de l'època dels [[etruscos]] fins a l'[[art romànic]] la majoria eren fets de [[bronze]].<ref /> Les decoracions que se solien fer en el peu o columna eren representacions de figures antropomòrfiques o d'animals.
En l'[[art gòtic]] acostumaven a ser de bronze o ferro en forma de petit trípode. Als museus de [[Vic]] i [[Solsona]] se'n conserven
A l'[[Edat mitjana]] es varen fer canelobres imitant els del temple de Salomó, i a [[Milà]] n'hi ha un exemple del segle XII.
A partir del [[Renaixement]], els canelobres començaran a esdevenir importants elements ornamentals a més de funcionals. Un clar exemple és el cas dels canelobres de la [[catedral de Toledo]], fets per [[Manuel Álvarez |Manuel Álvarez]] i [[Diego Dávila]].<ref />
Es seguiran fent amb bronze i coure tot i que es comencen a fer també de plata.
Al segle XVII amb el [[Rococó]], els objectes ornamentals de la Cort incloïen tot tipus d’artilúgis, que anaven en concordança els uns amb els altres, fins i tot els canelobres.
Aquests objectes van adaptar la funcionalitat als criteris estilístics de l'època, que tendien a les línies corbes i elements vegetals. Hi ha un important canvi en els peus i les columnes, que retornen a les figures antropomòrfiques mitjançant figures escultòriques <ref />.
Durant el segle XIX el canelobre era l'objecte decoratiu més produït amb metall, bronze o coure. Es fabricaven amb línies més sòbries i dissenys menys complicats<ref />.
==Notes i referències==
|