Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Paísos > Països |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 74:
En 1501, Maximilià va caure del seu cavall, un accident que el va deixar greument ferit a la cama i li va causar dolor per la resta de la seva vida. Alguns historiadors han suggerit que Maximilià era "depressiu mòrbid". A partir de 1514 va viatjar a tot arreu amb el seu taüt. Maximilià va morir a Wels, Alta Àustria, i va ser succeït com a emperador pel seu nét [[Carles V]], fill del seu fill [[Felip el Bell]] que havia mort el [[1506]]. Tot i que està enterrat a la capella del castell a Wiener Neustadt, una tomba cenotafi per Maximilià està situada a la Hofkirche d'[[Innsbruck]].
Maximilià era un gran defensor de les arts i les ciències, i es va envoltar d'erudits com Joachim Vadian i Andreas Stöberl (Stiborius), promovent-los a llocs judicials importants. El seu regnat va veure el floriment inicial del [[Renaixement]] a Alemanya. Es va encarregar una sèrie de tres gravats en fusta monumentals - L'Arc del Triomf (1512-1518, 192 plafons de gravats en fusta, 295 cm d'ample i 357 cm aproximadament 9'8 "de ½ 11'8") i una processó triomfal (1516-1518
Maximilià tenia una gran passió per l'armadura, no només com a equip per a la batalla o tornejos, sinó com una forma d'art. L'estil de l'armadura que es va popularitzar durant la segona meitat del regne apareix amb elaborat estriat i complexa metal·lúrgia, i es coneixia com [[armadura Maximiliana]]. Va fer èmfasi en els detalls de la configuració del mateix metall, en lloc dels dissenys gravats a l'aiguafort o daurat populars en l'estil milanès. Maximilià també va donar un casc estrany com a regal al rei Enric VIII; la visera del casc presentava un rostre humà, amb els ulls, el nas i una boca somrient, i va ser modelat de la figura de Maximilià mateix. També lluïa un parell arrissat de banyes de moltó, ulleres de metall i barba incipient gravada.
| |||