Menhir de Mollet: diferència entre les revisions

La composició geològica és d'[[arcosa]] una roca d'unes característiques que no es troben a [[Mollet del Vallès]]. La importància del menhir rau en la seva monumentalitat, i en les seves decoracions [[antropomorfes]]. Per un cantó presenta en relleu un rostre humà , mentre que al costat oposat hi ha gravats uns motius curvilinis o [[serpentiforme.]]

Hi ha canvis socials importants del [[neolític mitjà]], al inferior. Durant el neolític mitjà , la societat s'organitza al voltant de líders, però amb una solidaritat intergrupal, que es manifesta en la construcció d'obres col·lectives, com sepulcres dolmènics i de menhirs, grans llars per fer reunions, i també amb una voluntat de compartir la vida d'ultratomba ( tombes col·lectives). Un important augment demogràfic.

El megàlit es va descobrir l'abril del [[2009]] al [[Pla de les Pruneres]] de [[Mollet del Vallès]], mentre s’estaven executant unes obres per a la realització d’un [[pàrquing]]. El menhir es va trobar soterrat a 10 metres de la superfície actual. El Pla de les Pruneres és un jaciment situat en un pla dins del nucli urbà de Mollet, a una distància propera al riu [[Besòs]] , i on confluïen varies rieres. Per tant, el lloc on es va trobar el menhir era una zona on s’acumulaven sorres i graves durant els episodis d’avingudes de les rieres en els períodes de sequera, mentre que també hi havia episodis que el terreny quedava cobert de [[llims]] i [[argiles]] provinents dels desbordaments del riu Besòs i les rieres. Aquestes condicions de cicles d’inundacions i sequeres fa pensar que aquesta plana no reunia les condicions per viure en èpoques prehistòriques. Per tant, fa pensar que el Pla de les Pruneres no deuria ser l’emplaçament original, però donat les seves grans dimensions, i la dificultat del seu trasllat, i atès que el menhir no presenta desgast, es considera que el desplaçament que va fer el menhir no deuria ser molt llarg.

Es dedueix que primerament , durant el neolític mitjà , sobre una de les cares del menhir, que no sabem si ja havia estat aixecat anteriorment , o ho va ser llavors, es van representar els gravats. Posteriorment , durant el neolític mitjà recent, o més probablement, durant el neolític finals, a la cara oposada, es va esculpir el '''rostre''', tot transformant el menhir, en una de les estàtues–menhirs més interessant a Europa.

En un moment que es desconeix de la segona meitat del III mil·lenni aC, o pot ser ja del II, el menhir degué caure de forma accidental o intencionada i ja no tornà a ser aixecat. Llavors, perdut del seu significat , degué ser traslladat a propòsit , des del seu emplaçament original fins al lloc on va ser descobert l’any 2009, una zona d’aiguamolls inundable no gaire llunyana, on posteriorment va ser cobert per sediments fluvials.

Per tant, es podria dir que el menhir de Mollet presenta element mediterranis ( la tradició dels menhir i l’estatuària megalític a finals del neolític) , i elements atlàntics ( a través dels gravats, que recorden als motius trobats en l'art megalític [[armòrica]]).

Pel que fa a l’estat de conservació, el menhir, en ser trobat casualment durant el procés d’extracció de terres per fer un pàrquing, la maquina perforadora va topar-hi de forma fortuïta , i va provocar la pèrdua de material, sobretot a la part superior, on han desaparegut també elements decoratius. També fruit de l’acció de les màquines es veuen unes ratllades transversals a un costat del menhir.

Primerament es va fer una neteja superficial de forma mecànica , per tal d’enretirar la terra que recobria la superfície, amb l’objectiu de deixar neta la superfície i poder detectar esquerdes o fractures. Un cop feta la primera neteja, es va col·locar el menhir en posició vertical, per tal de poder netejar millor el contorn, i observar-lo amb deteniment per fer l’estudi corresponent. Per poder moure el menhir, es va fer amb l’ajuda d’una grua, i subjectat amb cintes especials. El menhir es va col·locar a l’interior d’un forat, i juntament amb els ancoratges de la bastida del voltant, va ser suficient per subjectar-se. Prèviament, a la base del forat, es va preparar un llit de sorra, per evitar danys. Es va continuar amb la neteja mecànica, a base de paletines, raspalls tous, aspiració i [[bisturí]].

Es va preparar el subsòl del nou emplaçament , amb un sistema que permetia exposar-lo dret sense la necessitat d’ancoratges externs.

Pel que fa al '''relleu''', s’hi pot reconèixer un rostre humà, amb la representació del nas rectilini, i ,s’aprecia les celles o arcades [[supraciliars]], també rectilínies però de forma transversals. Nas i celles formen una T, que presenten els seus extrems laterals perllongats cap a baix, amb una mena d’arracades , igualment en relleu, però en un pla lleugerament inferior. Les arracades, per la seva forma, podrien recordar dues banyes de toro.

Dir que per sobre de la línia de les celles, s’observa un altre motiu en relleu , però incomplet, ja que es va veure afectat en el moment de la descoberta del menhir, i no es pot dir gaire cosa.

Mentre que els motius '''gravats''' al costat oposat, es diferencien amb el relleu del rostre, per la tècnica d’elaboració , i pel seu caràcter més esquemàtic o abstracte. De l’extrem superior del menhir surt una línia sinuosa i longitudinal al mateix menhir, una línea “serpentiforme”. Per sota aquest motiu, i de forma transversal al menhir, hi ha un segon motiu, que pot recordar a la forma d’una “M”, la d’un “[[jou]]” o d’una “'''cornamenta” de toro'''. A l’alçada inferior al motiu del “jou”, hi ha dos motius en forma de “D” caiguda, o '''“escut”''', disposats una sota l’altre , oposats i de forma no del tot simètrica.

Els motius en relleu que dibuixen el rostre, es degueren realitzar tot [[martellejant]] repetidament la superfície del menhir , i deixant en reserva els elements que constitueixen el rostre: nas, celles, banyes i ulls .

Per tant, el menhir de Mollet es considera un exemple d’estàtua-menhir. Una associació de dos termes ( estàtua i menhir) , que es va utilitzar per primera vegada al segle XIX, per fer referència a les primeres representacions humanes prehistòriques en pedra i de gran tamany descobertes a la regió del [[Rouergue]] ( Migdia francès).

El menhir de Mollet es considera una estàtua-menhir, ja que , i de forma incompleta, hi ha representada la figura humana sencera i en tres dimensions. Es pot evidenciar clarament un rostre humà, i la posició d’aquesta cara en el menhir, que no sembla casual, ens suggereix que el menhir representava el cos sencer d’una persona, tot i l’absència d’atributs del vestuari o atuells decoratius. Malgrat les decoracions geomètriques i serpentiformes gravades al costat oposat, es fa difícil establir una relació entre els motius gravats i la representació escultòrica d’una persona.

És molt difícil atorgar un significat concret a aquest tipus de monuments, ja que alguns van ser aixecats al costat de [[sepultures]], altres semblaven lligats exclusivament al món dels vius.... S’han proposat diferents explicacions com: evocacions d’[[ancestres]] o [[divinitats]], marques o delimitacions del territori, senyalització de punts estratègics al costat de camins o guals on poder creuar rius, indicacions de fonts o llocs d’aigua, o bé que s’utilitzessin com elements intimidatoris. Parlant en un sentit més simbòlic, també podria simbolitzar llocs de transició entre la natura i la cultura , o entre el salvatge i el domèstic.

Segons aquests interpretació, el menhir de Mollet, en el moment que s’esculpí el rostre en relleu, representà una d'''ivinitat vinculada a l’aigua fluvial i a la pluja'''. Una interpretació, podria ser que en el lloc on es va trobar el menhir, i també en el seu emplaçament original ( que no deuria ser molt lluny), es patia unes condicions ambientals on l’atac i la violència de l’aigua eren presents. Per tant, amb el culte a una divinitat de condicions taurina, identificada amb les aigües fluvials , la població de l’època, devia esperar aconseguir que aquestes aigües apaivaguessin la seva fúria , temible i devastadora.

Pel que fa al significat dels elements gravats al costat oposat, la “serp”, el “jou”i l’”escut”, s’ha pres com a referència, els estudis realitzats a la [[Bretanya]]. Així doncs, l’”'''escu'''t” es considera la representació d’un ídol, d’una divinitat principal, normalment femenina, deessa, mare , senyora de la fecunditat, la vida i la mort. Mentre que la representació del “jou”, no s’interpreta en un sentit literal, sinó com una evocació a la divinitat taurina, probablement la parella masculina d’una “deessa de l’escut”. Finalment la representació de la “serp” s’associa amb el canvi i la regeneració.

*BORGOÑOZ, Mireia.« La conservació-restauració del menhir de Mollet ». Notes, 26 (gener 2011). pag 157-162 , Centre d’Estudi Molletans. Mollet

*BOSCH, J. «El menhir de Mollet: aspectes arqueològics ». Notes, 26 (gener 2011). pag 167-175 , Centre d’Estudi Molletans. Mollet.

*VENDRELL, M; GIRÁLDEZ, P; VENTOLÀ, L. «El menhir de Mollet: materials i recobriments». Notes, 26 (gener 2011). pag 163-165 , Centre d’Estudi Molletans. Mollet.