Mosel·la (departament): diferència entre les revisions

Mosel·la va ser un dels 83 departaments creats durant la [[Revolució Francesa]], el [[4 de març]] de [[1790]] en aplicació de la Llei de 22 desembre 1789, amb la major part del nord de la [[província de Lorena]]. Un dels primers prefectes va ser el [[comte de Vaublanc]] el 1805-1814. El departament va patir diversos ajustaments de frontera fins al 1815, ja que les ciutats actualment alemanyes de [[Saarbrücken]] i [[Saarlouis]] n'eren membres fins a 1795. El departament es va dividir en quatre districtes: Metz (capital del departament), Briey, Sarreguemines i Thionville.

 

 

Els territoris annexats incloïen no sols la part de parla alemanya de Lorena, amb Thionville, Boulay, Sarreguemines i Sarrebourg, on els habitants parlen ''[[lorenès|platt]]'', però també territoris on sempre s'havia parlat francès, com Metz o Saulnois amb [[Château-Salins]]. Els districtes existents des de la Revolució van ser redistribuïts: el districte de Metz es va convertir [[Stadkreis Metz]] i [[landkreis Metz]]. Finalment, el [[Bezirk Lothringen]] corresponent a l'actual departament de Mosel·la. Juntament amb [[Alsàcia]] va formar el ''[[Alsàcia-Lorena|Reichsland Elsass-Lothringen]]'' amb capital a [[Estrasburg]]. Així va néixer el mite de les províncies perdudes, anomenades "[[Alsàcia-Lorena]]" que en realitat corresponien a aquesta nova terra de l'Imperi o ''Reichsgebiet'', les restes del qual romanen en la condició especial d'[[Alsàcia-Mosel·la]]. Quan la va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] els mosel·lans es van incorporar a les tropes alemanyes i va haver de lluitar per l'Imperi. Això explica l'especificitat dels monuments als caiguts en el departament, que sovint només portenn la inscripció de pedra "els nostres morts" en lloc de la tradicional "Morts per França".<ref>Si uns 18.000 mosel·lans lluitaren en l'[[exèrcit francès]], més de 380.000 alsacians-Lorenesos serviren en l'[[exèrcit alemany]] fins al final de la guerra. Llurs tombes són curades per la [[Volksbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge]][http://www.memorial-alsace-moselle.com/f/histoire.html#]</ref>

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], tot i l'armistici de 22 juny 1940, el Mosel·la va ser de nou annexat il·legalment, sense previ avís, al juliol d'aquest any al [[Tercer Reich]]. No fou incorporat a [[Alsàcia]], que va patir la mateixa sort, sinó que es va integrar en el [[Gau Westmark]], la "marca de Ponent", incloent també el [[Sarre]] i el Palatinat, amb capital a [[Saarbrücken]]. No obstant això, la importància de la població de parla francesa va portar al [[gauleiter]] [[Josef Bürckel]] a dur a terme expulsions en massa a França de tots els elements, anomenats "indesitjables", que no semblaven fidels. El bisbe de Metz, [[Joseph-Jean Heintz]], expulsat des del mes d'agost, va ser la figura més emblemàtica. Aparentment millor tractats que els alsacians, el lorenesos expulsats es van felicitar per la seva sort quan els joves que havien quedat a Mosel·la van ser objecte de reclutament forçat a la [[Wehrmacht]] el 1942.

 

 

== Cultura ==