Muhàmmad Xaibani: diferència entre les revisions

Xibani va tractar amb generositat als seus il·lustres presoners i va insistir en tres matrimonis amb la seva família com a preu per l'alliberament: el su fill Muhammad Timur es casaria amb Dughlat Sultan Khanum, germana dels dos khans; ell mateix es casaria amb Anba Sultan Khanum; i Janibeg Sultan es casaria amb Kuruz Khanum; a més 30.000 soldats dels khans serien incorporats a l'exèrcit uzbek. Taixkent i Shahrukhia havien de ser cedides (la primera ja havia estat evacuada però a la segona la mare dels dos khans dirigia la guarnició); aquestes negociacions es van fer el juny de [[1503]]. No és clar el resultat: segons uns els dos khans foren executats o enverinats a Arčiyan el juny del 1503;<ref> Mahmud Khan va viure fins el 1508 </ref> segons altres Ahmed Khan, el més jove dels dos, va tornar a Mogolistan però va morir al poc d'arribar pels efectes del verí. El presoner que fou pitjor tractat foi Khoja Abul Mokaram, l'amic de Baber.<ref> Tancat a la presó de Taixkent es va poder escapar però es va haver de tallar la barba per no ser reconegut, una gran desgracia per un musulmà; finalment fou reconegut i capturat, sent portat altre cop a Xibani; al ser preguntat per la barba va contestar "El que bufa al llum que Deu ha encès socarrima la seva barba"; aquesta gracia no li va servir de res doncs fou executat immeditament </ref> Xibani va establir guarnicions a les principals poblacions de Fergana i va tornar a Samarcanda.

 

 

Va preparar llavors l'atac a Hissar i Khosru va abandonar la ciutat sense lluita (1504) i va fugir dels seus territoris. El seu oficial Shirim Chihrih, va resistir de manera valenta a [[Hissar]], però es va acabar rendint obtenint termes de rendició honorables. Xibani va enviar al seu germà Mahmud Sultan contra [[Kunduz]], la principal fortalesa del territori, on Khosru havia emmagatzemat provisions per resistir un setge de 20 anys. Khosru igualment la va abandonar cuita corrent (1504) i la ciutat es va rendir; el seu govern fou donat a Hamza Sultan, mentre el govern de [[Caghaniyan]], era concedit a Mehdi Sultan. Després Xibani va tornar a Samarcanda; abans d'arribar va saber la mort del seu germà Mahmud Sultan a Kunduz. Xibani va retornar a Kunduz i després d'una hora de pregària va dir "Millor que s'hagi mort; la gent deia que el meu poder depenia d'ell i així es veure que Xibani no depèn de cap home". Després va retornar a Samarcanda.