Música dels uigurs: diferència entre les revisions

Els centres sufí uigur mantenen una única tradició musical en els seus rituals de zikr a gran escala. La pràctica del [[zikr]], trobada entre els sufís de l'Àsia Central, l'Iran i Turquia, es refereix a la recitació del nom d'[[Allah]] i de sants islàmics. Entre els uigurs aquest ritual es qualifica popularment d'helqe (sohbet), mentre que el zikiri (zikr) es refereix específicament als cants rituals. El ritual hokmet es canta en un falset mesurat lliure, amb una melodia en to planyívol. En aquesta tradició, els fundadors del centre reciten, i els deixebles, els homes que assisteixen al ritual, ploren. Els homes s'agenollen i se sacsegen energèticament, es mouen dins un cercle gran, movent els seus braços, i canten. Cada cant té un ritme específic, i es poden realitzar fins a disset cant durant un ritual, que poden durar fins a set hores. A la regió Khoten, fins als anys 1970, els rituals sufí eren acompanyats per instruments musicals, com els llaüts i la percussió. Aquesta pràctica quasi ha desaparegut, a pesar que alguns grups utilitzen encara la percussió de sapaye per acompanyar els seus cants.

 

 

Entre els uigurs encara es poden trobar mendicants religiosos, anomenava ashiq o qelender . Es considera que aquests captaires que vaguen tot el dia, consagren la seva vida a la composició de música dedicada a Déu, i per això els Uigurs són molt caritatius amb ells. Utilitzen comunament instruments de percussió -dap, sapaye o tash- però en els festivals que realitzen als santuaris també toquen diversos tipus de llaüts. Moltes de les seves cançons, també anomenades hokmet, estan estretament relacionades a les parts del meshrep del Dotze Muqam.