Núvol molecular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ionitzat son les > ionitzat són les
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 13:
A la nostra pròpia [[Via Làctia|galàxia]] hi ha una quantitat de gas molecular que representa l'1% del volum del [[medi interestel·lar]], no obstant és també la més densa del medi comprenent aproximadament una meitat del total de la massa gasosa interior de l'òrbita galàctica del [[Sol]]. El bulb de gas molecular està contingut en un anell entre 3.5 i 7.5 kilo[[parsec]]s del centre de la galàxia (el Sol es troba a uns f 8.5 kiloparsecs del centre).<ref name="ferriere2001">{{cite journal | author=Ferriere, D. | title= The Interstellar Environment of our Galaxy. | journal=Reviews of Modern Physics | year=2001| volume=73 | issue=4 | pages= 1031–1066 | doi = 10.1103/RevModPhys.73.1031}}</ref> Els mapes a gran escala del monòxide de carboni de la galàxia mostren que la posició d'aquest gas té correlació amb els [[galàxia espiral|braços]] espirals de la galàxia.<ref>{{cite journal | author=Dame et al | title=A composite CO survey of the entire Milky Way | journal=Astrophysical Journal | year=1987| volume=322 | pages= 706–720 | doi = 10.1086/165766}}</ref> Aquest gas molecular que es produeix predominantment en els braços espirals, per tant els núvols moleculars s'han de formar i dissociar en una escala de temps inferior a 10 milions d'anys- el temps que triga la matèria a passar a través de la regió del braç.<ref name="williams2000">{{cite conference | first = J. P. | last = Williams | coauthors = Blitz, L.; McKee, C. F., | title = The Structure and Evolution of Molecular Clouds: from Clumps to Cores to the IMF | booktitle = Protostars and Planets IV | pages = 97 | publisher = Tucson: University of Arizona Press | year = 2000 }}</ref>
 
Verticalment, el gas molecular habita l'estret pla mitjà del disc galàctic amb una característica [[escala d'altura]] , ''Z'', d'aproximadament 50–75 parsec, molt més prima que el (''Z''=130–400 pc) atòmic i el medi interestel·lar (''Z''=1000 pc) gasós [[ionització|ionitzat]].<ref>{{cite journal | author=Cox, D. | year=2005 | title=The Three-Phase Interstellar Medium Revisited | journal=Annual Reviews of Astronomy and Astrophysics | volume=43 | pages=337}}</ref> L'excepció a la distribució del gas ionitzat són les [[regió HII|regions HII]] que són bombolles de gas calent ionitzat creades en núvols moleculars per la intensa radiació donada per les estrelles joves massives i com a tals tenen aproximadament la mateixa distribució vertical que el gas molecular.
 
La distribuciódel gas molecular és uniforme al llarg de grans distàncies, no obstant la distribució del gas a petita escala és altament irregular i es troba concentrat majoritàriament en núvols discrets i núvols complexos.<ref name="ferriere2001" />
Línia 43:
 
La física del núvols moleculars no es troba molt desenvolupada i és causa de debats. Els moviment interns vénen produïts per turbulències de gas [[magnetisme|magnetitzat]] fred, per al que els moviments turbulents són altament [[velocitat supersònica|supersònics]] però comparables a les velocitats de pertorbacions magnètiques. Es pensa que aquest estat perd energia ràpidament, necessitant o un total esfondrament o una reinjecció constant d'energia.
Al mateix temps, se sap que els núvols són discontinus possiblement degut als efectes d'estrelles massives , abans que una part significant de la seva massa s'hagi convertit en estrelles.
 
Els núvols moleculars, i especialment els ''gegants'', alberguen sovint [[màser astrofísic|màsers]] astronòmics.