Perdicas d'Orèstia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Babilònia]] , pero finalment > Babilònia]] , però finalment |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 9:
Quan el rei va tornar a Susa va donar a Perdicas una corona d'or pels seus serveis i la mà de la filla d'[[Atròpat]], el sàtrapa de [[Mèdia]]. Quan no estava de servei a la guerra exercia com a somatofilax del rei, i va estar al seu costat als darrers temps abans de la mort.
A la mort d'Alexandre ([[323 aC]]) Perdicas va proposar que la corona s'havia de reservar pel fill d'Alexandre i [[Roxana]] (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Aristonous la regència fou confiada a Perdicas, decisió complementada, a proposta de [[Pitó (sàtrapa de Mèdia)|Pitó]], pel nomenament com a coregent de [[Lleonat]]. Part de l'exèrcit va reconèixer aquest acord però la infanteria dirigida per [[Meleagre (regent)|Meleagre]] no hi va estar d'acord i defensava la corona per [[Filip III Arrideu]], el germanastre d'Alexandre; el trencament va fer que la cavalleria i els principals oficials es retiressin de la ciutat de Babilònia i acampessin a l'exterior. Perdicas primer va romandre a la ciutat, però un intent d'acabar amb la seva vida el va decidir a sortir; la cavalleria va assetjar [[Babilònia]]
Aquest acord estava destinat a ser efímer. Perdicas amb la seva nova posició va reforçar els seus partidaris, va eclipsar el rei, i quan va estar preparat va eliminar Meleagre i els seus principals partidaris. El naixement d'un fill de Roxana no va fer més que augmentar la seva autoritat al reduir la d'Arrideu. Els generals que podien ser un perill foren enviats a satrapies llunyanes; el mercenaris grecs revoltats a l'[[Àsia Menor]] foren derrotats per Pitó i finalment foren tots massacrats, fins i tot els que s'havien rendit, per orde expressa de Perdicas.
| |||