Pla Schlieffen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: flanc esquerra francès > flanc esquerre francès |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 2:
El '''Pla Schlieffen''' era el pla estratègic global dels [[estat major|estats majors]] [[Imperi Alemany|alemanys]] de final del segle XIX i començament del XX per a un possible enfrontament contra [[França]] a l'oest i contra [[Rússia]] a l'est, que aprofitava les esperades diferències en la capacitat de mobilització d'ambdós països. Dissenyat per [[Alfred Graf von Schlieffen]] l'any 1905, en una versió modificada per [[Helmuth von Moltke el Jove|Helmuth von Moltke]], fou el pla estratègic que utilitzà Alemanya en esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] i que malgrat els èxits inicials que dugueren les tropes alemanyes a pocs quilòmetres de [[París]], fracassà en aconseguir una victòria ràpida i decisiva a l'oest, com era la seva intenció.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mombauer |nom=Annika |títol=Helmuth Von Moltke and the Origins of the First World War |url=http://books.google.es/books?id=t4gDyLfeUEQC&pg=PA100&dq=Schlieffen+Plan+marne&hl=ca&sa=X&ei=Mv_bUsaSK6ev0QW8kIHQDg&ved=0CF8Q6AEwBg#v=onepage&q=Schlieffen%20Plan%20marne&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2001 |pàgines=250 |isbn=0521791014}}</ref>
La idea bàsica del pla era aconseguir una victòria ràpida a l'oest, en un màxim de 6 setmanes, per després transferir tropes al front oriental, on la lentitud de mobilització russa permetria aguantar l'atac rus durant aquestes 6 setmanes. Per aconseguir una ràpida victòria a l'oest, el pla preveia una ràpida mobilització de la majoria de tropes alemanyes a la frontera occidental i, obviant la neutralitat de [[Luxemburg]] i [[Bèlgica]]
[[Alfred Graf von Schlieffen|Schlieffen]] no va trigar a trobar problemes. L'exèrcit alemany hauria d'estendre's cap al nord amb una potent ala dreta però sense afeblir el centre i l'esquerra doncs allí s'esperava l'atac francès principal. Per a això li faltaven divisions i homes. No podia esperar que l'exèrcit regular (el qual es manté en èpoques de pau) pogués assumir un front tan llarg . Però se li va ocórrer una solució innovadora: usar els reservistes. Els reservistes eren considerats soldats mediocres i únicament aptes per a labors d'ocupació i rereguarda no pas per a la lluita però [[Alfred Graf von Schlieffen|Schlieffen]] va decidir sumar-los al front. Així va poder mantenir una ala dreta potent i el centre i l'esquerra prou fortes com per a detenir l'atac francès.
| |||