Revisió del 10:36, 29 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espai sobrant ← Edició anterior		Revisió del 09:34, 7 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 12: En aquesta abundància està l'origen de tot un moviment a favor de les arts a la "bota" italiana. Els Papes financen també l'embelliment de la ciutat del [[Ciutat del Vaticà\|Vaticà]] per sobre de la ciutat dels emperadors romans : Volta de la [[Capella Sixtina]]. Com a part d'aquest procés els tallers de mestres ensenyen nombrosos deixebles ; els deixebles de vegades pinten les cares d'ells (vegeu el [[:Fitxer:Michelangelo Caravaggio 007.jpg\|Bacco]]'' de [[Caravaggio]]). (Michelangelo Merisi més conegut com el "Caravaggio" és posterior al Quattrocento). Línia 26: *La '''racionalització''' de l'espai. Quant als aspectes formals , es tornen a utilitzar els '''ordres clàssics''' definits per Vitrubi, l'arc de '''mig punt''' i la cúpula de '''mitja esfera''', '''l'aquitrau''', els '''entaulaments''' i els '''frontons''', les voltes es decoren amb '''cassetons''', etc. Quant a la concepció espaial, l'edifici es concep com una unitat. Impotància de les formes geogràfiques bàsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub.

Quattrocento: diferència entre les revisions