Repúbliques marítimes: diferència entre les revisions

No obstant això, altres ciutats marítimes italianes gaudien igualment d'independència (govern autònom sota la forma de república oligàrquica, moneda, armada, etc.) i havien participat en les [[croades]], posseïen una flota de naus, tenien llotges de comerç i ''consoli delle nationes'' («cònsols de les nacions») que vigilaven els interessos comercials als ports mediterranis. Entre aquestes ciutats hi havia [[Gaeta]],<ref>diversos autors, ''Lazio'' Guia Roja del Touring Club Italià, editor: Touring , 1981 (pàgina 743)</ref> [[Ancona]],<ref>Armando Lodolini, ''Le repubbliche del mare'', editor: Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967</ref> [[Noli]]<ref>Francesca Bandini, Mauro Darchi, ''La Repubblica di Noli e l'importanza dei porti minori del Mediterraneo nel Medioevo'' editor: All'insegna del giglio, Florència 2004</ref> i [[Dubrovnik|Ragusa]]<ref>Sergio Anselmi, ''Ragusa e il Mediterraneo: ruolo e funzioni di una Repubblica marinara tra Medioevo ed etā Moderna'', editor: Cacucci, 1988</ref> (a Croàcia). La [[República de Ragusa]], avui [[Dubrovnik]], a la costa adriàtica, tingué molta importància en aquella època. Ancona tenia cònsols i magatzems a [[Barcelona]] i [[València]]<ref>Eliyahu Ashtor, ''Il commercio levantino di Ancona nel basso Medioevo''</ref>