Batalla del Bruc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Manresa es el > Manresa és el
→‎Notes i referències: Si us referiu a que el vicari d'Olesa era el Doctor Joan Boada és impossible, ja que havia mort l'agost de l'any 1805.
Línia 60:
Els fugitius que anaven cap a Manresa es van trobar amb un grup de 100 homes de Santpedor i un altre 60 de Sallent, que anaven a la crida. Els que es retiraven cap a Igualada es van trobar amb els grups comandats per [[Antoni Franch i Estalella]], cap del sometent igualadí. Reanimats per tants reforços, tornen sobre les seves passes i ataquen l'avantguarda de Schwartz, que descansava a Can Maçana, i, sorpresos es retiren en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc.
 
Schwartz, pensant que l'enemic atacaria per tot arreu, va manar formar en quadre, i alarmat pel so de les campanes de tots els pobles pròxims, tem un aixecament general i l'atac del regiment de regiment ''Extremadura'' que sabia que havia desertat. Al cap d’unes hores de combat, decideix retirar-se a Barcelona, deixant de banda la missió encomanada, sent hostilitzat en tot moment pels rebels fins que al vespre, en intentar travessar [[Esparreguera]], on la carretera entra al poble al llarg d'un quilòmetre, l'avantguarda es troba el pas tallat per barricades i la resistència comandada per [[Pedro Morrall i Badia]]. Schwartz decideix esquivar la vila dividint la columna en dos, fent passar la meitat per cada costat del poble. En passar pel pont de la [[riera d'Abrera]], una mina col·locada pels civils revoltats encapçalats pel vicari d’Olesa, JuanJoan Boada, elimina un canó, i el desordre s'apodera de la columna francesa que a la matinada del 7 de juny arriba en grups dispersos en un estat llastimós a Barcelona, amb un resultat de 300 efectius morts i el canó perdut.
 
== Conseqüències==