Thomas Jefferson: diferència entre les revisions

La regió de [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] havia ocupada per França al començament del [[segle XVIII]]. El [[Tractat de París (1763)]], que va posar fi a la [[guerra dels Set Anys]], va establir que la zona oriental del Mississippi fos cedida a Gran Bretanya , alhora que ratificava el [[Tractat de Fontainebleau (1762)|Tractat de Fontainebleau]] pel qual França va cedir la resta de Louisiana a [[Espanya]] en compensació per la pèrdua de [[Florida]]. El [[1800]] aquest territori va tornar a la sobirania francesa pel [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|tercer tractat de Sant Ildefons]]. El [[1802]], però, es van produir dos fets que el president Thomas Jefferson va considerar hostils per als interessos dels Estats Units: l'enviament de tropes franceses a [[Nova Orleans]] i a l'illa de [[Santo Domingo]] per reprimir revoltes que havien esclatat en aquests territoris, i la supressió del dret de dipòsit, privilegi acordat temps enrere amb els comerciants nord-americans per guardar mercaderies a Nova Orleans fins al seu transbord. Jefferson va enviar [[James Monroe]] a París per col·laborar amb el [[ministre plenipotenciari]] a França, [[Robert R. Livingston]], en l'intent de realitzar una de les quatre possibilitats següents: la compra de la Florida oriental i occidental i de [[Nova Orleans]]; l'adquisició només de Nova Orleans, la compra del territori a la vora del riu Mississippi per construir un port nord-americà o bé l'adquisició a perpetuïtat dels drets de navegació i emmagatzematge.