Carbonaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
=== Els moviments de 1831 i la fi de la Carbonería ===
Derrotats però no aniquilats, els carbonaris van participar el [[1830]] en la revolució de juliol que sostenia la política del rei liberal [[Lluís Felip I de França]]: sobre les ales de l'entusiasme per la victoriosa revolta parisenca, també els carbonaris italians van prendre lar armes contra alguns estats centre-septentrionals, i en particular contra els [[Estats Pontificis]] i [[Mòdena]]. En la capital emiliana Ciro Menotti va ser qui va prendre la iniciativa, intentat trobar el suport polític per al duc Francesc IV de Modena, que va fingir respondre positivament en canvi de la concessió del títol de Rei de l'Alta Itàlia: No obstant això, el duc només li va fer el joc a Menotti, romanent pràcticament inerme: va ser arrestat el dia anterior a la data marcada per a la revolta. Francesc IV, per suggeriment de l'estadista austríac [[Klemens von Metternich]], el va condemnar a mort, igual que a altres aliats.
En l'estat de l'[[Església]] per la seva banda, la revolta va començar al febrer de [[1831]] amb l'impuls d'algunes ciutats com [[Bolonya]], [[Reggio Emilia]], [[Imola]], [[Faenza]], [[Ancona]], [[Ferrara]] i [[Parma]] on els ciutadans, ajudats pels carbonaris, van alçar la bandera tricolor i van establir un govern provisional. Un cos de milícia voluntari, que hauria tingut l'objectiu de marxar sobre [[Roma]], va ser massacrat per les tropes austríaques cridades pel papa [[Gregori XVI]]. Per tant, igual aquesta revolta va ser sufocada amb rius de sang. Aquesta derrota va fer entendre a molts carbonaris que militarment, sobretot sols, no haurien pogut competir contra Àustria, una de les grans potències del vell continent: [[Giuseppe Mazzini]], un dels més aguts carbonaris, va fundar una nova societat secreta anomenada [[Jove Itàlia]] en la qual s'haurien confluït molts ex-adherents de la Carboneria que, ja gairebé sense defensors, va cessar pràcticament d'existir, encara que si la història oficial d'aquesta important societat seria perllongada fins al gloriós [[1848]].
[[Categoria:Història d'Itàlia]]
| |||