Revisió del 12:48, 20 gen 2014 modifica Judesba (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 111.730 edits m Revertides les edicions de 193.152.188.64 (discussió) a l'última versió de Edu Rne ← Edició anterior		Revisió del 18:48, 7 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 40: * Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…) * És l'única llengua romana en la qual la hac continua aspirant-se com en les llengües germàniques. Al való [[Lieja\|liegès]] hom troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules amb arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la hac s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més. * El való liegès també conserva la manera de fer mots composts al mode germànic: [[Bergerue]] (en francès seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba) , Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (Francès: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa\|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia\|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers). * Altres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule'').

Való: diferència entre les revisions