Imperi Seljúcida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 55:
}}
{{FixHTML|end}}
'''L'imperi seljúcida''' va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals [[Iran]], [[Iraq]] i l’[[Àsia menor]] entre els segles XI i XIII. Els seljúcides eren originaris del nord del [[mar d'Aral]]. En el [[segle X]] es van islamitzar adoptant la branca del [[sunnisme]] d'aquesta religió. El seu cap es deia ''Seljuq'', d'on prové el nom de l'imperi, i van iniciar un període de conquestes militars primer per la regió persa del [[Gran Khorasan|Khorasan]]. A partir d'aquell moment van adoptar la llengua i els costums perses. El seu nét [[Togrul I]] va prendre [[Bagdad]] el [[1055]] agafant el títol de ''Soldà i rei d'orient i occident''. El seu successor [[Alp Arslan]] va establir la capital imperial a l'actual [[Teheran]], entre altres victòries conquerí [[Alep]] i [[Armènia]] i vencé l'emperador de [[Imperi bizantí|Bizanci]] [[Romà IV Diògenes|Romà IV]] l'any [[1071]] a la [[Batalla de Manzikert]], i això va significar l'inici del poder turc a [[Anatòlia]].▼
▲Els seljúcides eren originaris del nord del [[mar d'Aral]]. En el [[segle X]] es van islamitzar adoptant la branca del [[sunnisme]] d'aquesta religió. El seu cap es deia ''Seljuq'', d'on prové el nom de l'imperi, i van iniciar un període de conquestes militars primer per la regió persa del [[Khorasan]]. A partir d'aquell moment van adoptar la llengua i els costums perses. El seu nét [[Togrul I]] va prendre [[Bagdad]] el [[1055]] agafant el títol de ''Soldà i rei d'orient i occident''. El seu successor [[Alp Arslan]] va establir la capital imperial a l'actual [[Teheran]], entre altres victòries conquerí [[Alep]] i [[Armènia]] i vencé l'emperador de [[Imperi bizantí|Bizanci]] [[Romà IV Diògenes|Romà IV]] l'any [[1071]] a la [[Batalla de Manzikert]], i això va significar l'inici del poder turc a [[Anatòlia]].
Els territoris bizantins van formar l'anomenada branca ''Rum'' de l'imperi, el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]]. L'apogeu de l'imperi va ser amb [[Malik-Shah I]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lambton |nom=Ann K. S. |títol=Continuity and Change in Medieval Persia: Aspects of Administrative, Economic and Social History, 11th-144th Century |url=http://books.google.es/books?id=lQjkJOUcVIwC&pg=PA169&dq=Malik-Shah+I+empire+largest&hl=ca&sa=X&ei=EcNMUZGoOY-BhQfPo4GYBQ&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Malik-Shah%20I%20empire%20largest&f=false |llengua=anglès |editorial=SUNY Press |data=1988 |pàgines=169 |isbn=1438409974}}</ref> que va governar també sobre [[Jerusalem]] i [[Àsia Menor]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Collomb |nom=Rodney |títol=The Rise and Fall of the Arab Empire: And the Founding of Western Pre-Eminence |llengua=anglès |editorial=Spellmount |data=2006 |pàgines=82 |isbn=1862273278}}</ref>▼
▲Els territoris bizantins van formar l'anomenada branca ''Rum'' de l'imperi, el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]]. L'apogeu de l'imperi va ser amb [[
L'imperi seljúcida posseïa un poderós exèrcit i una administració civil molt eficient. Les escoles fomentaven el [[sunnisme]].
A partir de [[1243]], les incursions [[mongol]]s assolaren el soldanat que es va fraccionar en molts emirats turcomans vasalls dels mongols. Cap a [[1276]] els seljúcides del Rum perderen tot el seu poder encara que nominalment l'imperi es va mantenir fins a [[1307]].
Linha 72 ⟶ 68:
* [[Tekfur]]
== Referències
{{Referències|2}}
{{Commonscat|Maps of the Seljuk Empire}}
{{coord|36|12|N|58|48|E|display=title}}▼
{{
▲{{coord|36|12|N|58|48|E|display=title}}
{{ORDENA:Imperi Seljucida}}
[[Categoria:Estats històrics de Turquia]]
[[Categoria:Imperis|Seljucida]]
[[Categoria:edat mitjana]]
[[Categoria:Pèrsia]]
| |||