Molècula amfipàtica: diferència entre les revisions

Hi ha diversos tipus de materials lipídics anfipàticsamfipàtics que poden barrejar amb aigua en condicions específiques per formar ''' liposomes. '''. A diferència del compacte agrupament de les estructures apolars al centre de la micel, en un liposoma els lípids apolars s'agrupen banda a banda formant dues capes, de manera que integren [[esfera]] s bicapa [[concèntrica]] s que envolten per complet una regió interna d'aigua.

Gràcies a investigacions s'està creant molècules capaços d'incorporar a l'interior de la seva estructura fàrmacs encapsulats, com ho són els [[polímers]] cristall-líquid colestèriques. Aquests polímers són capaços de transportar i atrapar molècules més petites gràcies a les seves ''' molècules anfifíliques ''' que autoasocianautoassocien. Actualment el seu estudi es basa en el transport de fàrmacs específics i [[biomacromolècules]] s.<ref>

{{Citar web|url=http://www.serina.es/escaparate/verproducto.cgi?idproducto=2656&refcompra=NULO|títol=www.serina.es}}Polímeros {{Enllaçquirales nopara el transporte y liberación controlada de principios activos actiu|url arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070104230414/http://www.serina.es/escaparate/verproducto.cgi?idproducto=2656&refcompra=NULO | dataarxiudata=maig4 de 2014}}gener SERINA.ESde 2007}}</ref>

Els ''' tensioactius ''' s'utilitzen actualment en l'obtenció d'òxids metàl·lics mesoporosos, els tensioactius agregats a la solució normal de sol-gel en l'obtenció d'aquests òxids, formen esferes i estructures hexagonals semblants als [[bresca d'abella|bresques d'abella]], que en afegir alcóxidoalcòxid formen un gel, de manera que el tensioactiu desapareix deixant un porus.