Claqué: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: produits -> produïts amb
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Disneytapper.jpg|200px|thumb|El claqué és fer música com un instrument més]]
El '''claqué''' és una [[dansa]] originària dels [[Estats Units]] consistent en l'accentuació rítmica d'una peça [[música|musical]] bàsicament picant amb els [[peuspeu]]s a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Els claquetistes necessiten [[claquetes]] de [[ferro]] a la sola de les sabates, una al taló i altra a la zona dels dits i els coixins dels dits, i un terra de parquet o de fusta. L'objectiu primordial del claqué és el musical, com a instrument de [[percussió]], i no és claqué si no sonen totes les notes que han de sonar. Al [[català]] ha pres sobretot i històricament el mot ''claqué'' del [[francès]], al qual ''claquer'' seria un cop fort, com quan hom tanca una porta de sobte, i que al seu torn prové de l'onomatopeia ''clac''. No és rar però l'ús també del mot [[anglès]], ''tap dance'', o simplement ''tap'', que significa fer un cop sec.
[[Fitxer:Tapshoes.jpg|thumb|200px|Sabates de cordons a les que hom ha posat claquetes per a fer claqué, actualment les fan servir nois i noies]]
 
== Origen i evolució ==
[[Fitxer:Tapshoes.jpg|thumb|200pxesquerra|Sabates de cordons a les que hom ha posat claquetes per a fer claqué, actualment les fan servir nois i noies]]
[[Fitxer:Mark Mendonca & Upbeat 21A.jpg|thumb|200px|Nois fent claqué]]
[[Fitxer:Sugar Sullivan 03.jpg|thumb|200pxesquerra|Dona fent claqué]]
[[Fitxer:Chester Whitmore 14.jpg|thumb|200px|Home fent claqué]]
 
El '''claqué''' és una [[dansa]] originària dels [[Estats Units]] consistent en l'accentuació rítmica d'una peça [[música|musical]] bàsicament picant amb els [[peus]] a terra amb unes normes i gramàtica determinades. Els claquetistes necessiten [[claquetes]] de [[ferro]] a la sola de les sabates, una al taló i altra a la zona dels dits i els coixins dels dits, i un terra de parquet o de fusta. L'objectiu primordial del claqué és el musical, com a instrument de [[percussió]], i no és claqué si no sonen totes les notes que han de sonar.
 
== Etimologia ==
Al [[català]] ha pres sobretot i històricament el mot ''claqué'' del [[francès]], al qual ''claquer'' seria un cop fort, com quan hom tanca una porta de sobte, i que al seu torn prové de l'onomatopeia ''clac''. No és rar però l'ús també del mot [[anglès]], ''tap dance'', o simplement ''tap'', que significa fer un cop sec.
 
== Origen i evolució ==
Neix a meitat del [[segle XIX]] de la barreja d'un ampli espectre d'estils de percussió: balls ètnics predominantment [[Àfrica|africans]], [[Anglaterra|anglesos]], [[Irlanda|irlandesos]] ([[clog dance]]) i [[Escòcia|escocesos]]. El seu desenvolupament és paral·lel al del [[jazz]] i el del ''musical'', però també al del [[ragtime]], el [[swing]], el [[bebop]] i les avantguardes musicals i els sons de la Machine Age ([[cotxe]]s, soroll del metro i dels [[avions]]...). En el seu desenvolupament han jugat un paper molt important totes les grans revolucions musicals.
 
Les dues modalitats de claqué més conegudes són les impartides per l'Escola Anglesa, que empra els cops de [[taló]] per indicar el final de les peces, i per l'Escola Americana que utilitza [[taló]] i punta.<ref>Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, plana 38.</ref>
 
En l'actualitat el claqué es pot estudiar com a dansa (o alguns el consideren un instrument de percussió) d'una manera més aviat acadèmica i sobretot destinada a espectacles de teatre musical o com a complement a la formació d'actor. A altres llocs, de entre els quals destaca Barcelona, el claqué es veu com un instrument musical popular, que es pot afegir en una improvisació d'un quartet de jazz (una [[jam session]]) per a participar en festetesfestes anomenades [[Tap-Jamtap jam]], o com a part integrant d'altres espectacles als quals la percussió té un paper fonamental. En aquestes, les dones solen anar vestides amb pantalons i rarament duen sabates de taló, es balla amb diferents estils de música i s'integren noves modalitats, com el claqué sobre sorra (''sand dance''), que va un soroll diferent en fregar el peu sobre ella. L'origen d'aquest estil barceloní cal buscar-lo a l'escola d'arts escèniques ''[[El Timbal]]''. A més, cal no oblidar certes danses populars gitanes, zínganes i escoceses, angleses i irrlandesesirlandeses, per exemple.
 
== Elements del claqué ==
Linha 36 ⟶ 32:
==Vegeu també ==
*[[Zapateado]]
*[[Tap jam]]
 
== Referències ==