Jacques Pradon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
* ''Réponse à la satire X du Sieur D...([[1694]]).
L'estil de les tragèdies de Pradon és àrid, i totes elles, sense excepció, poden qualificar-se de mediocres, el mateix que els seus versos. Les tragèdies d'aquest autor, a més de les mencionades, són:
* ''Tamerlan ó La mort de Bajazet'' ([[1675]]);
* ''Electre'', representada el mateix any que el seu ''Phèdre'' ([[1677]]);
* ''La Troade'' ([[1679]]);
* ''Tarquin'' (1679);
* ''Statira'' ([[1680]]);
* ''Regulus'' ([[1688]]);
* ''Germanicus'' ([[1694]]);
* ''Scipion'' ([[1697]]), totes elles estrenades a París, però ni ''Electre'' ni ''Germanicus'' es donaren a la impremta.
''Pyrame et Thisbé'' i ''Regulus'' són, sens cap dubte, les seves millors obres; en aquesta ultima, sobre tot, el protagonista apareix en certes ocasions amb una grandesa d'ànima el mateix que els personatges de [[Pierre Corneille|Corneille]]. Contra la ''Phèdre'', de Racine, escriví Pradon una critica en vers titulada ''Jugement d'Apollon sur la Phèdre'' des ancians.
== Bibliografia ==
| |||