Pedra dura: diferència entre les revisions

L’ús de la pedra com element decoratiu és remunta a l’època sumèria a [[Mesopotàmia]] (3000 a. C.) i també en la [[Dinastia Ming]] (1368 - 1644). Aquesta tècnica era coneguda amb el nom de marqueteria en pedra o taracea, la qual deriva de la glíptica, és una tècnica artesanal que consistia en el revestiment de paviments, parets, [[mobles]], [[escultures]] i objectes artístics utilitzant diferents materials com [[pedres dures]], [[marbre]], [[metall]], etc... que es van encaixant, incrustant i polint sobre un suport per obtenir un determinat disseny decoratiu. Aquesta tècnica es va difondre per [[Àsia Menor]], i fou assumida per l’ Islam, grans exemples són la ''Mesquita de la Roca'' , en [[Jerusalem]], les ''Madrases de Samarcanda'' en [[Uzbekistán]], etc... També per tot l’[[Imperi Mogol]], un exemple es troba a la ciutat india d’[[Agra]], aquest és el ''Taj Mahal'', construït entre 1631 – 1654.<ref>VÍCTOR, J. Los artrópodos en el oficio de las pideras duras. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A), nº46, 2010.</ref>

La [[cultura grecoromana]] va adoptar aquesta tècnica durant l’expansió per [[Àsia]], en [[època Hel•lenística]], atorgant-li el nom de ''opus sectile''. L’utilitzaven per a la decoració de parets i terres de [[palaus]], [[temples]] i [[mansions]], on els diferents marbres es tallaven i incrustaven, generant contrast cromàtic i formes geomètriques. L’arribada de nous materials va fer evolucionar la [[tècnica]] i l’estètica en el treball de la marqueteria de pedra, creant paviments i mosaics menys toscos i afegint elements més figuratius i narratius. Van ser admirats com a símbol de privilegi i de gran luxe, posteriorment els [[romans]] les van assumir, com tantes altres coses hel•lenístiques, com a seves.