Murla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins [[Parcent > fins a [[Parcent |
m Corregit: compra-venda > compravenda |
||
Línia 49:
El [[4 de febrer]] de [[1272]], Jaume I concedia l'alqueria de Murla a Bernat de Molins ''"... quedant excepte per Carròs el violari que té en aquesta alqueria"''. El [[18 d'octubre]] de [[1279]], [[Pere el Gran]] atorgava permís a Bernat de Molins per poblar aquesta alqueria amb 30 famílies musulmanes. Després de Bernat de Molins, Murla passaria mitjançant venda a Berenguer de Mercer. En 1296 [[Jaume el Just|Jaume II]] va donar el castell de Pop al seu privat Ramon de Vilanova, de qui va passar al seu fill [[Vidal de Vilanova]], un dels descendents, del mateix nom, va adquirir l'alqueria de Murla a la família Mercer. Després d'haver pertangut per un temps al comte de Cardona, en temps de [[Pere el Cerimoniós]] va quedar novament incorporada al patrimoni real.
En 1323 Murla passava a mans de [[Pere de Ribagorça]]. Al llarg de la seua història, Murla va ser objecte de nombrosos processos de
El rei [[Joan el Gran|Joan II]], després de passar per diversos senyorius, va vendre la baronia, el [[1460]], a [[Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt|Francesc Gilabert de Centelles]], [[comte d'Oliva]], posteriorment passà al [[ducat de Gandia]], als comtes-ducs de Benavente i als ducs d'Osuna. Fins a l'[[expulsió dels moriscos]] mantenia una població mixta que es repartia gairebé a meitats (75 focs cristians per 66 moriscos). Rera el decret d'expulsió els moriscos [[Revolta d'Espadà|s'uniren a la revolta]] de la [[Vall de Laguar]] i foren durament represaliats.
| |||