Diferència entre revisions de la pàgina «Juan de Zumárraga»

cap resum d'edició
[[Fitxer:Juan-de-Zumarraga.jpg|thumb|250px|Juan de Zumárraga]]
 
'''Juan de Zumárraga''', [[Orde de Frares Menors|O.F.M.''' ]]([[Durango]], [[Biscaia]], [[1468]] - [[Ciutat de Mèxic]], [[3 de juny]] de [[1548]]) [[franciscà]] [[Espanya|espanyol]]. Primer [[arquebisbe de Mèxic]]. Fundador de la [[Real i Pontifícia Universitat de Mèxic]], actualment [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]].<ref>{{ref-web|cognom=Carmona|nom=Doralicia|url=http://www.memoriapoliticademexico.org/Biografias/ZJD68.html|consulta=24 gener 2014|títol=Zumárraga Juan de|obra=Memoria política de México}}</ref>
 
== Carrera eclesiàstica ==
Va ser superior local i provincial de l'Ordre dels franciscans a [[Espanya]], repressor de bruixes al [[país Basc]].
 
Al juny de [[1534]] va tornar a la [[Nova Espanya]]. A ell se li deu la primera impremta que va haver-hi a [[Mèxic]] i en tota [[Amèrica]]. A més, va fundar els col·legis de [[Santa Cruz de Tlatelolco]] i [[San Juan de Letrán]]. Així mateix, va crear el primer hospital, al que va nomenar hospital d'Amor de Déu i va iniciar gestions per a la creació de la universitat.
 
De [[1536]] a [[1543]] va exercir el càrrec d'inquisidor apostòlic i va portar 183 causes contra els sospitosos de no ser creients. El cas més notable, pel qual es va guanyar la censura de la Cort, va anar l'empostissat contra don Carlos Ometochtzin, cacic de [[Texcoco]], qui suposadament seguia practicant sacrificis humans però que, en realitat, fomentava l'alçament general dels naturals en contra del govern virreinal. La condemna i posterior execució en la foguera de don Carlos va portar a plantejar amb claredat els abastos de la jurisdicció inquisitorial, determinant-se deixar fora de la mateixa als indígenes, en considerar-los neòfits abans que heretges.
20.743

modificacions