Pere I de Castella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: astella i es feu novament amb el poder. -> astella i aconseguí novament el poder.
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Pedro_I_of_Castilla.jpg|right|thumb|200px|Pere I ''el Cruel'']]
{{polisèmia|Pere I}}
'''Pere I de Castella''', ''eldit “el Cruel''Cruel” o ''el“el Justicier''Justicier” ( [[Burgos]], [[1334]] - [[Montiel]], [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]] [[1369]]), '''fou [[rei de Castella|rei de Castella i Lleó]]''' ('''[[1350]]-[[1369]]''').
[[Fitxer:Pedro_I_of_Castilla.jpg|right|thumb|200px|Pere I ''el Cruel'']]
'''Pere I de Castella''', ''el Cruel'' o ''el Justicier'' ( [[Burgos]] [[1334]] - [[Montiel]], [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]] [[1369]]), '''[[rei de Castella|rei de Castella i Lleó]]''' ('''[[1350]]-[[1369]]''').
 
== Orígens familiars Família==
Segon fill d'[[Alfons XI de Castella]] i la seva segons esposa [[Maria de Portugal i de Castella|Maria de Portugal]]. Només néixer fou nomenat hereu del regne després de la mort, un any abans del seu naixement, del seu germà gran l'infant Ferran de Castella. El [[3 de juliol]] de [[1353]] es casà a la [[catedral de Valladolid]] amb [[Blanca de Borbó]], filla de [[Pere de Borbó]]. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
 
El [[1353]] es casà secretament i, mentre la seva primera esposa encara vivia, amb '''[[Maria de Padilla]]'''. D'aquest matrimoni tingué:
== Núpcies i descendents ==
El [[3 de juliol]] de [[1353]] es casà a la [[catedral de Valladolid]] amb '''[[Blanca de Borbó]]''', filla de [[Pere de Borbó]]. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
 
El [[1353]] es casà secretament i, mentre la seva primera esposa encara vivia, amb '''[[Maria de Padilla]]'''. D'aquest matrimoni tingué:
* l'infant Alfons de Castella ([[1359]]-[[1362]])
* la infanta Beatriu de Castella ([[1354]]-[[1369]]), religiosa
* la infanta '''[[Constança de Castella]]''' ([[1354]]-[[1394]]), '''[[reina de Castella|reina titular de Castella]]''', casada el [[1371]] amb '''[[Joan de Gant]]''', [[duc de Lancaster]] i fill d'[[Eduard III d'Anglaterra]]
* la infanta [[Isabel de Castella i de Padilla|Isabel de Castella]] ([[1355]]-[[1393]]), casada el [[1372]] amb [[Edmond Plantegenet]], [[duc de York]]
 
El [[1354]] novament es casà a [[Cuéllar]], amb les dues mullers anteriors encara vivents, amb '''[[Juana de Castro]]'''. D'aquest matrimoni tingué: l'infant Joan de Castella ([[1355]]-[[1405]])
* l'infant Joan de Castella ([[1355]]-[[1405]])
 
== Guerra civil ==
Linha 24 ⟶ 19:
== La Guerra dels dos Peres ==
{{AP|Guerra dels dos Peres}}
El [[1356]] la guerra civil es transformà en la [[Guerra dels dos Peres]] en atacar [[Pere el Cerimoniós|Pere IV d'Aragó]] uns mercants genovesos en aigües castellanes,<ref>{{es}} Juan de Ferreras, ''[http://books.google.cat/books?id=JTOUkEy10msC&pg=PA70&dq=tavira+perell%C3%B3s&hl=ca&ei=3wOeTIeFNMKZOMX8qZ8M&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Synopsis histórica chronologica de España]'', v.8, p.70 {{es}} </ref> en el context de la [[Guerra dels Cent Anys]]. Així mentre el [[Regne d'Anglaterra]] s'alineà al costat de Pere I de Castella, la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de França]] ho feu en favor d'Enric.
 
Durant la [[Pau de Terrer]] de [[1361]] per mediació de [[Guiu de Boulogne]], i mortes tant la reina com Maria de Padilla, Pere I va declarar hereus seus els fills que havia tingut amb aquesta última i els reconegué com a fills legítims.
[[Fitxer:Battle najera froissart.jpg|thumb|330px|[[Batalla de Nàjera]] a partir d'un manuscrit del [[segle XV]]. A l'esquerra ess'hi pot veurerepresenta Pere I amb Eduard, el [[príncep Negre]]]]
 
El [[1363]] [[Setge de Terol (1363)|prengué Terol]], i el [[Setge de València (1363)|1363]] i el [[Setge de València (1364)|1364]] va aconseguir assetjar la ciutat de [[València]], però el conflicte es va equilibrar amb la intervenció de França, que desitjava instaurar al tron castellà un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra [[Anglaterra]], i poder-la vèncer en la [[Guerra dels Cent Anys]]. Així amb l'ajuda de França, Enric de Trastàmara fou proclamat [[rei]] a [[Calahorra]] el [[1366]] i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castellà.
 
Fou llavors quan Pere el Cruel necessità l'ajuda d'Eduard, el [[príncep Negre]], governador anglès d'[[Aquitània]] a canvi de territori, segons el [[tractat de Libourne]] de [[1366]].<ref>{{en}} Ronald H. Fritze, William Baxter Robison, ''[http://books.google.cat/books?id=INmdwCSkvIgC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=treaty+libourne&source=bl&ots=9RY50vTjGH&sig=fv_JACuX28wKv4pUbHZFRXiafQ0&hl=ca&ei=lUwwTLPGAY6UjAfR69WWBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBQQ6AEwAA#v=onepage&q=treaty%20libourne&f=false Historical dictionary of late medieval England, 1272-1485]'', p.188 {{en}} </ref> Aquest va penetrar a la península amb tropes angleses i va derrotar Enric a la [[batalla de Nàjera]] el [[1367]]. Tot i la brutal repressió contra els partidaris d'Enric, aquest aconseguí recobrar forces i va assetjar [[Toledo]] el [[1368]] i va derrotar Pere I a la [[batalla de Montiel]] el [[1369]]. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acabà amb la mort de Pere en mans del seu germà Enric. Amb aquesta mort es va posar fi a la [[dinastia Borgonya]] al tron castellà per donar pas a la [[dinastia Trastàmara]].
 
==Pere I en les arts==
Linha 91 ⟶ 86:
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Commonscat|Peter I of Castile}}
 
{{referències}}
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Rei de Castella]]<br/>[[Rei de Lleó]]|abans=[[Alfons XI de Castella|Alfons XI]]|després=[[Enric II de Castella|Enric II]]|anys=[[1350]]–[[1369]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{ORDENA:Pere I De Castella}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Enllaç AD|es}}
{{ORDENA:Pere I De Castella}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Reis de Castella]]
[[Categoria:Reis de Lleó]]