Pere I de Castella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: astella i es feu novament amb el poder. -> astella i aconseguí novament el poder. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Pere I de Castella'''
▲[[Fitxer:Pedro_I_of_Castilla.jpg|right|thumb|200px|Pere I ''el Cruel'']]
▲'''Pere I de Castella''', ''el Cruel'' o ''el Justicier'' ( [[Burgos]] [[1334]] - [[Montiel]], [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]] [[1369]]), '''[[rei de Castella|rei de Castella i Lleó]]''' ('''[[1350]]-[[1369]]''').
==
Segon fill d'[[Alfons XI de Castella]] i la seva segons esposa [[Maria de Portugal i de Castella|Maria de Portugal]]. Només néixer fou nomenat hereu del regne després de la mort, un any abans del seu naixement, del seu germà gran l'infant Ferran de Castella. El [[3 de juliol]] de [[1353]] es casà a la [[catedral de Valladolid]] amb [[Blanca de Borbó]], filla de [[Pere de Borbó]]. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
El [[1353]] es casà secretament i, mentre la seva primera esposa encara vivia, amb
▲El [[1353]] es casà secretament i, mentre la seva primera esposa encara vivia, amb '''[[Maria de Padilla]]'''. D'aquest matrimoni tingué:
* l'infant Alfons de Castella ([[1359]]-[[1362]])
* la infanta Beatriu de Castella ([[1354]]-[[1369]]), religiosa
* la infanta
* la infanta [[Isabel de Castella i de Padilla|Isabel de Castella]] ([[1355]]-[[1393]]), casada el [[1372]] amb [[Edmond Plantegenet]], [[duc de York]]
El [[1354]] novament es casà a [[Cuéllar]], amb les dues mullers anteriors encara vivents, amb
== Guerra civil ==
Linha 24 ⟶ 19:
== La Guerra dels dos Peres ==
{{AP|Guerra dels dos Peres}}
El [[1356]] la guerra civil es transformà en la [[Guerra dels dos Peres]] en atacar [[Pere el Cerimoniós|Pere IV d'Aragó]] uns mercants genovesos en aigües castellanes,<ref>
Durant la [[Pau de Terrer]] de [[1361]] per mediació de [[Guiu de Boulogne]], i mortes tant la reina com Maria de Padilla, Pere I va declarar hereus seus els fills que havia tingut amb aquesta última i els reconegué com a fills legítims.
[[Fitxer:Battle najera froissart.jpg|thumb|330px|[[Batalla de Nàjera]] a partir d'un manuscrit del [[segle XV]]. A l'esquerra
El [[1363]] [[Setge de Terol (1363)|prengué Terol]], i el [[Setge de València (1363)|1363]] i el [[Setge de València (1364)|1364]] va aconseguir assetjar la ciutat de [[València]], però el conflicte es va equilibrar amb la intervenció de França, que desitjava instaurar al tron castellà un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra [[Anglaterra]], i poder-la vèncer en la [[Guerra dels Cent Anys]]. Així amb l'ajuda de França, Enric de Trastàmara fou proclamat [[rei]] a [[Calahorra]] el [[1366]] i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castellà.
Fou llavors quan Pere el Cruel necessità l'ajuda d'Eduard, el [[príncep Negre]], governador anglès d'[[Aquitània]] a canvi de territori, segons el [[tractat de Libourne]] de [[1366]].<ref>
==Pere I en les arts==
Linha 91 ⟶ 86:
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Commonscat|Peter I of Castile}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Rei de Castella]]<br/>[[Rei de Lleó]]|abans=[[Alfons XI de Castella|Alfons XI]]|després=[[Enric II de Castella|Enric II]]|anys=[[1350]]–[[1369]]}}
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Pere I De Castella}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
{{Enllaç AD|es}}
[[Categoria:Reis de Castella]]
[[Categoria:Reis de Lleó]]
|