Sindicalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.159.180.180 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot
m Corregit: de caire ja marxistes. En > de caràcter ja marxista. En
Línia 10:
A la [[dècada del 1840]], [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], que propugnaven un sindicalisme d'[[ideologia]] [[marxista]], o de socialisme científic, es van instal·lar a [[Anglaterra]], des d'on van difondre la seva línia de [[pensament]] sobre la [[classe obrera]], que a la [[Gran Bretanya]] del [[segle XIX]] era molt nombrosa. Però per influència del menys conegut [[Robert Owen]] ja s'hi havia creat, en [[1833]], el [[sindicat]] ''Great Consolidated Trade Union'', considerat el primer de la [[història]]. El mateix Robert Owen havia creat abans, en [[1829]], les primeres cooperatives de treballadors, societats precedents als sindicats. Contemporàniament a Marx i Engels, el rus [[Mikhaïl Bakunin]] assentava les bases de l'[[anarquisme]], que inspiraria altres sindicats i maneres particulars d'interpretar el sindicalisme ([[anarcosindicalisme]]). A [[Amèrica]], el [[1860]] va ser creada una societat secreta anomenada Els Cavallers del Treball.
 
Després de la [[Primera Internacional]] de [[1862]] es varen fer els ''Secretariats Professionals Internacionals'' (SPI), que agrupaven treballadors per [[professió |oficis]] o per branques industrials. En [[1870]], a l'[[espanya|estat espanyol]], [[Mikhaïl Bakunin]] va influir en el primer sindicalisme agrupat en la [[Federació Regional Espanyola de l'AIT|Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors]] (FREAIT). A [[Alemanya]], a partir del [[1875]], el sindicalisme es començà a organitzar en sindicats, de cairecaràcter ja [[marxistesmarxista]]. En [[1881]] es va crear a [[Barcelona]] la [[Federació de Treballadors de la Regió Espanyola]] (FTRE), sota l'empenta de les classes obreres i adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la FREAIT, que a causa de la seva clandestinitat estava inactiva des de feia anys. Sota la influència dels sindicats britànics, el [[1886]] es va formar l'estatunidenca ''[[American Federation of Labor]]'' (AFL), presidida per Samuel Gompers, que prengué com a primer objectiu la jornada de les vuit hores laborals diàries. En [[1888]] es va fundar a [[Barcelona]] la [[Federació Espanyola de Resistència al Capital]] (FERC), una organització obrera [[anarco-col·lectivista]], i la [[Unió General de Treballadors]] (UGT), de tendència socialista.
 
El [[1889]] la [[Segona Internacional]] declara el dia [[1 de maig]] com [[Dia Internacional dels Treballadors]]. En [[1895]] es va crear la primera associació no clandestina de treballadors de classe obrera francesa, la ''Confédération Générale du Travail'' (CGT), que era de caràcter revolucionari i propugnava la [[vaga]] com la principal arma en la lluita obrera.