Diferència entre revisions de la pàgina «Beowulf»

4 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Corregit: de caire metafòric > de caràcter metafòric
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Corregit: de caire metafòric > de caràcter metafòric)
L'estil de la versió actual mostra que el poema neix de la fusió de la visió del compilador o compiladors i les fonts orals de partida:<ref>Kiernan, Kevin (1996), Beowulf and the Beowulf Manuscript, Ann Arbor, MI: University of Michigan, ISBN 0-472-08412-7.</ref> el poema s'escriu a Anglaterra però prové de la tradició pre-britànica (amb la diferència de llengües que això suposa). Igualment barreja la visió cristianitzada del copista i del públic potencial amb la història clarament pagana de l'origen. Probablement una única mà va intentar unificar tot l'estil, reescrivint passatges quan calia en el manuscrit conservat.
 
Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en [[al·literació]] amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que en comptes de determinats personatges, objectes o similars aparegui una paràfrasi que els identifica de cairecaràcter metafòric. Aquest recurs s'empra també a l'èpica clàssica però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural, per tant la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüents que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de ''kenning''.
 
El punt de vista no és sempre uniforme. Així, el narrador general usa la tercera persona però de vegades adopta la visió d'un personatge,<ref>[http://www.sparknotes.com/lit/beowulf/facts.html Sparknote sobre el poema]</ref> com quan la batalla inicial està explicada des de la por i l'horror del vençut Grendel o en les ocasions que Beowulf pren la paraula i desapareix el narrador. Les històries intercalades (com les lluites tribals o les gestes del passat de les famílies dels protagonistes) accentuen aquest joc narratiu, on el present alterna amb flaixbacs i premonicions del que succeirà.
1.123.791

modificacions