Tarahumares: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''[[Sierra > com a ''[[Sierra |
m Corregit: de caire impertratori > de caràcter impertratori |
||
Línia 43:
El ''xikuruame'' (bruixot) era considerat com a un semidéu i apreciat sobremanera, de la qual cosa se'n sabia aprofitar. ''Nararachi'' (indret del plors) era d'on sortien els milers de xamans. S'encarregaven de la medicina, raó per la qual rebien el nom d<nowiki>'</nowiki>''oneruame''. Coneixien molt bé les qualitats de les herbes i hi aconseguien bons resultats. Malgrat llurs contínues borratxeres eren molt resistents. Suportaven una calor de 40º o més en mig de camins aspres sense guarir-se. La dona, després del part, no necessitava més de dos dies de repòs per a tornar a les seves tasques. Per a guarir les ferides utilitzaven els pels del camí, la ''choreke'' (reïna) d<nowiki>'</nowiki>''okoko'' (pi) i la ''xuaca'' (''senecio sp''), molguda i sobreposada. No tenien coneixements d'anatomia.
Les ''ahuimera'' (danses) tenien tarannà religiós i eren imprescindibles a llurs festes. Cada regió en tenia de particulars. Els ''matachini'' (dansaires), dirigits per un monarca i col·locats en dues files una davant l'altra, dansaven al so de monòtons tocs de violí, i executaven evolucions que semblaven no tenir ordre ni sentit, però ben determinats. Les danses ''tutuguri'' i ''yumari'' eren funeràries. La primera era de
Quan es declarava la mort d'un d'ells, es reunien els familiars i amics per a acomiadar-se i desitjar-li un bon viatge. S'embolicava el cadàver amb una manta, se'l proveïa de queviures per al llarg viatge i dels seus estris de treball. Després passaven un per un tots els assistents, l'agafaven de la mà i s'acomiadaven d'ell tot pregant-li que no hi tornés per empipar-los. I quan és de representació, el difunt és acompanyat amb danses de ''matachines''.
| |||