Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31:
===L'accés als medicaments essencials===
El conflicte més visible ha estat amb els medicaments contra la [[SIDA]] a l'[[sida a l'Àfrica|Àfrica]]. Malgrat el paper que les patents han exercit en el manteniment d'uns alts costos dels medicaments per als programes de salut pública a través d'Àfrica, aquesta controvèrsia no ha portat a una revisió dels ADPIC. En el seu lloc, una declaració interpretativa, la [[Declaració de Doha]], es va publicar el novembre de 2001, que indicava que els ADPIC deixarien d'aplicar-se només en casos molt determinats i davant de crisis de salut pública. Després de Doha, ''Pharmaceutical Research and Manufacturers of America'', els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i en menor mesura altres països desenvolupats van començar a treballar per minimitzar l'efecte de la declaració.<ref>cf. Timmermann, Cristian, and Henk van den Belt. 2013. Intellectual property and global health: from corporate social responsibility to the access to knowledge movement. Liverpool Law Review 34 (1):47-73. [http://edepot.wur.nl/252885 also available at http://edepot.wur.nl/252885]</ref>
==Criticisme==
Des de de que l'Acord sobre els ADPIC va entrar en vigor ha rebut un nivell creixent de crítiques dels [[Tercer Món|països en desenvolupament]], acadèmics i [[organització no governamental|organitzacions no governamentals]]. Algunes d'aquestes crítiques és en contra de l'OMC en el seu conjunt, però molts defensors de la liberalització del comerç també consideren l'Acord sobre els ADPIC com una mala política. Els efectes de la concentració de la riquesa de l'Acord (en traslladar els diners de la gent dels països en desenvolupament als països desenvolupats, on hi han els titulars de patents i de drets d'autor) i la imposició d'una escassetat artificial dels ciutadans dels països en desenvolupament (que de ser per ells hauríem tingut unes lleis de propietat intel·lectual més febles) són les bases comunes per a tals crítiques.
Daniele Archibugi i Andrea Filippetti<ref>Archibugi, D. and Filippetti, A. (2010) '[http://www.danielearchibugi.org/downloads/papers/IPRglobalization.pdf The globalization of intellectual property rights: Four learned lessons and four thesis]', Journal of Global Policy, 1: 137-49.</ref> sostenen que la importància dels ADPIC en el procés de generació i difusió del coneixement i la innovació han estat sobreestimats tant pels seus partidaris com pels seus detractors. Claude Henry i [[Joseph E. Stiglitz]]<ref>Henry, C. and Stiglitz, J. (2010) '[http://www.globalpolicyjournal.com/articles/science-and-technology/intellectual-property-dissemination-innovation-and-sustainable-devel Intellectual Property, Dissemination of Innovation and Sustainable Development]', Journal of Global Policy, 1: 237-51.</ref> sostenen que l'actual règim global de propietat intel·lectual pot impedir la innovació i la seva difusió, i suggereixen reformes per fomentar la difusió mundial de la innovació i el desenvolupament sostenible.
==Referències==
| |||