Arts and Crafts: diferència entre les revisions

[[File:William Morris age 53.jpg|thumb|William Morris]]

 

 

El moviment es va fer ressò de la creixent oposició a la societat fortament industrialitzada que s’havia implant a Gran Bretanya durant l’[[Època victoriana|època Victoriana]] al segle XVIII. El suposat progrés que la industrialització aportava a la societat va ser debatut per teòrics i pensadors que veien com la misèria creixia a les capes socials més baixes. A nivell artístic es criticava la fabricació mecanitzada dels objectes i la falta de dignitat en la vida laboral. Es defensava la idea de millorar la qualitat de vida guarnint la casa d’objectes fets amb cura, utilitzant materials nobles i dissenyats i fabricats amb mètodes propis de la perduda artesania tradicional. Artesania que es volia equiparar a les denominades arts majors: pintura, escultura i arquitectura. Els estudiosos d’aquest moviment coincideixen en afirmar que aquesta base ideològica és el que realment uneix a les diferents manifestacions artístiques que es van donar arreu del món encunyades com a seguidores del moviment Arts and Crafts. Així, les obres que es poden classificar como a pròpies del moviment són visualment molt diferents. Això es degut a l’adaptació de les característiques pròpies de cada regió i país on s’aplicaven aquets principis teòrics.<ref>{{ref-web|cognom=LANDOW|nom=GEORGE P.|url=http://www.victorianweb.org/art/design/artsandcrafts/craftintro.html|consulta=9 maig 2014|títol=The Arts and Crafts Movement: A Brief Introduction}}</ref>

 

* ''Materials veritables'': preservació i potenciació de les qualitats naturals dels materials emprats per fer objectes.

* ''Formes simples'': criticaven la decoració extravagant o allò que consideraven superflu.

* ''Les tradicions locals'': la imaginaria local i el paisatge rural característic de cada regió van convertirse en font d’inspiració del motius decoratius<ref>{{ref-web|cognom=LIVINGSTONE|nom=KAREN|url=http://www.vam.ac.uk/content/articles/s/style-guide-arts-and-crafts/|consulta=9 maig 2014|títol=Style Guide|editor=Victoria and Albert Museum}}</ref>

 

* No es pot fer una distinció vàlida entre l’art pur i les arts aplicades o decoratives.

 

Es pot resumir com: La creeça de que un ambient ben dissenyat, dotat d'edificis, mobles, ceràmiques, tapissos, papers pintats... bells i ben realitzats, contrubueixen millorar l'estructura social, tan per el productor com per el consumidor. A més el rsultat del procés del treball artesà ha de ser saisfactori, un procés en el que l'artesà es deleeixi en la senzilla creació manual sense veure's somés a pressió de l'alienant treball industral.<ref>{{ref-llibre|cognom=KIGNSLEY|nom=REBECCA (dir.)|títol=Movimiento Arts and Crafts: Vidrio y cerámica|lloc=Madrid|editorial=Edimat libros|any=2000|isbn=8484035441}}</ref>

 

 

[[File:Contrasted Residences for the Poor.jpg|thumb|Imatge del Tractat ''Contrasts'']]

[[Augustus Welby Northmore Pugin]] (1812-1852), arquitecte, dissenyador i crític; va ser un dels màxims representants de l'estil neogòtic establert a Anglaterra a finals del segle XVIII i XIX. Fill del també arquitecte Augustus Pugin es va educar en l’ interès per l’arquitectura gòtica essent el seu pare autor de tres volums de dibuixos arquitectònics dos dels quals eren gòtics: ''Specimens of Gothic Architecture i Examples of Gothic Architecture.'' Va defensar que la arquitectura i les arts aplicades eren expressions del temperament d'una nació, així va instigar als arquitectes i dissenyadors que deixessin de banda els models grecorromans i adoptessin l’estil gòtic de l’Edat Mitjana. Aquestes idees les va defensar als seus tractats com son: ''Contrasts'' i ''The True Principles of Pointed or Christian Arquitecture. ''A més del seu valor simbòlic, Pugin admirava la naturaleza funcional dels elements arquitectòniques del gòtic.        

 

[[File:John Ruskin 1879 C.jpg|thumb|John Ruskin 1879]]

[[John Ruskin]] (1819-1900), escriptor, crític d'art i sociòleg va escriure nombrosos estudis implementant els principis que haurien de regir les obres d'art. Aquestes consideracions foren aplicades a un altre domini de l'art a Seven Lamps of Architecture (1849) i Stones of Venice (1851-1853)-, obres que analitzen la importància religiosa, moral, econòmica i política de l'arquitectura domèstica. Equiparava al igual que Pugin el caràcter d'una nació amb la seva arquitectura. Creia que la naturalesa de l'arquitectura britànica contemporània milloraria si fos dissenyada d'acord als principis exemplificats en els estils gòtic i romànic. A les obres esmentades definia aquests principis com: Sacrifici, Veritat, Bellesa, Vida, Memòria i Obediència, i explicava com cada un d'ells podia ser expressat mitjançant de la forma, la decoració o l'estructura. Igualment es demanava per la feina de l'artista, defensava que la idea de que l'arquitectura havia de ser un reflexe de la circunspecció i dels sentiments de cada individuu implicat a l'obra. Així a ''The Lamps Of Life'' es demana " ''¿Se ha realitzat amb satisfacció ... se sentía feliç el talador mentre s'afanava a la seva tarea?"''. Entenia que mentre la divisió del treball degradés a l'operari assimilant-ho a la màquina, l'arquitectura mai aconseguiria els estàndards de la qualitat de l'Edat Mitjana. Ruskin proposava modificar el procés del disseny de tal manera que permetés *difrutar d'un ambient laboral "saludable i ennoblidor", i per aconseguir aquest ambient proposava "tres regles clares i senzilles" que tots els arquitectes, dissenyadors i fabricants havien d'aplicar.

Aquests preceptes van ser assimilats per els ideòlegs del moviment Arts and Crafts i van establir uns ideals a seguir durant les set dècades següents.<ref name="ref">{{ref-llibre|cognom=KIGNSLEY|nom=REBECCA (dir.)|títol=Movimiento Arts and Crafts: Textiles e Iteriores|lloc=Madrid|editorial=Edimat libros|any=2000|isbn=8484035433}}</ref>

 

[[William Morris]] (1834-1896) va ser un dissenyador,pintor, poeta, escriptor i fundador del moviment Arts and Crafts. Als seus anys d'estudiant d'arquitectura a Oxford va desenvolupar un profund afecte per la cultura de l'Edat Mitjana, estimulat pel seu coneixement de les obres de Ruskin, de Pugin i pels seus viatges a França on va poder veure les grans catedrals gòtiques. Durant aquests anys va conèixer a una sèrie de personatges lligats amb l'art que foren de gran valor per el desenvolupament de l'estil Arts and Crafts i per la seva relació amb els ''[[Pre-Raphaelite Brotherhood]] . ''Personatges com: Edmund -Burne-Jones, [[Dante Gabriel Rossetti]] o [[Philip Webbs]], els quals compartien la seva passió per la cultura de L'Edat Mitjana. Però no solament trobaven inspiració en la seva arquitectura, el seu art i artesania, sinó també en la cooperació artística que havia permès la creació d'aquelles obres

 

[[Fitxer:Rear of Red House, Bexleyheath - geograph.org.uk - 1192324.jpg|thumbnail|Red House, Bexleyheath ]]

 

[[File:William Morris design for Trellis wallpaper 1862.jpg|thumb|Paper pintat dissenyat per William Morris]]

A 1861 es va crear la companyia ''[http://www.william-&#x20;morris.co.uk Morris, Marshall, Faulkner & co: Fine Art and Workmen in Paintings, Carving, Furniture and The Metals]''.En certa manera, la companyia es va crear seguint l'exemple d'un gremi medieval; els seus membres desenvolupaven els seus dissenys que després executaven ells mateixos buscant la satisfacció en la labor realitzada. En 1875, Morris es va posar al capdavant de la companyia el nom de la qual substitueixo per Morris & *co. Aquesta empresa va fabricar una variada gamma d'objectes per a interiors: teixits, papers pintats per a paret i mobles. Tots ells seguint els principis del moviment Arts and Crafts. Morris com a dissenyador i artista buscava proporcionar una alternativa de bon gust als productes creats industrialment als quals titllava de "sòrdid munt de porqueries llardoses, adornades amb pretensiosos pedaços d'odiosa vulgaritat".<ref name="ref"/>

{{Referències}}

 

LIVINGNSTONE, KAREN;PERRY, LINDA. ''International Arts and Crafts.'' London: V & A Publications, 2005.