Joan Just i Bertran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Biografia: +Maria del Rio Monfort
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 15:
La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] estigué marcada pel salvament de la destrucció de l'orgue de [[Santa Maria d'Igualada|l'església de Santa Maria]] <ref> del 1758, era obra del [http://www.casacota.cat/teranyina?num=1132090878 mestre organer Anton Buscà ]</ref> i la protecció que donà al monjo de Montserrat [[David Pujol i Roca|David Pujol]], que amagà dels que el volien assassinar, i a qui ajudà a fugir a l'estranger. Els anys 40 i 50 veieren l'eclosió de les institucions fundades pel mestre. El 1942, fundà amb mossèn [[Amadeu Amenós]] la ''Schola Cantorum''<ref name="BisbalMiret"/> i posteriorment el 1955 la ''Coral Mixta d'Igualada'' <ref>[http://www.xtec.cat/entitats/rmcc/cecilia/Programa%20Advent-Nadal.pdf Coral Mixta d'Igualada]</ref> feren la seva actuació més destacada, la interpretació de la ''Missa del Papa Marcel'', de [[Giovanni Pierluigi da Palestrina|Palestrina]], en una versió per a quatre veus masculines. L'any 1958, la Schola i la ''Banda de Música d'Igualada'' reforçada (en funcions d'orquestra simfònica) presentaren una versió del ''[[Rèquiem de Mozart]]'' de gran nivell.
 
Gran pedagog, formà tota una generació de professionals de la música. Alguns dels seus exalumnes destacats han estat [[Jordi Savall]], [[Maria del Rio Monfort]], les pianistes [[Teresa Llacuna i Puig|Teresa Llacuna]]<ref> '''Teresa Llacuna i Puig''' (Igualada, 1935 – ), pianista. Concertista precoç, als quinze anys va fer el primer concert al [[Palau de la Música Catalana]]. Filla del poeta [[Joan Llacuna]] {{citar ref-web|url=http://lletra.uoc.edu/anterior/noms/jllacuna/html_especials/tfc/jfarres1002/tfc/docs/BiogNota11.htm|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (el futur abat de Montserrat [[Cassià Maria Just]]).
 
Com a compositor produí un centenar d'obres, que signà ocasionalment amb els pseudònims '''Grüber''' i '''Frommer'''. A més d'un gran nombre de cançons, pròpies i harmonitzades per a cor, fou autor de músiques per al teatre, [[goigs]] i sardanes.