Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref |
|||
Línia 18:
El segle VI va marcar el renaixement del poder naval romà. El 508, l'antagonisme pel [[Regne Ostrogot d'Itàlia]] de [[Teodoric el Gran]] es va encendre, l'emperador [[Anastasi I de Bizanci]] (491-518) va informar que va enviar una flota de 100 vaixells de guerra per atacar les costes d'Itàlia. El 513, el general [[Vitalià]] es va rebel·lar contra l'emperador Anastasi I. Els rebels van reunir una flota de 200 vaixells de guerra que, malgrat alguns èxits inicials, van ser destruïts per l'almirall Marí, que va emprar una substància incendiària (possiblement una forma primerenca de [[foc grec]]) per derrotar-los.
El 533, prenent avantatge de l'absència de la flota vandàlica, va enviar per suprimir una rebel·lió a [[Sardenya]], un exèrcit de 15.000 soldats sota [[Belisari]] que van ser transportats a l'[[Àfrica]] per una flota d'invasió de 92 dromons i 500 transports, començant la [[Guerra vandàlica]], la primera de les guerres de reconquesta de l'emperador [[Justinià I]] (527-565). Aquestes van ser en gran mesura les operacions amfíbies, fetes possible pel control de les vies navegables de la Mediterrània, on les flotes van jugar un paper important en el transport de subministraments i reforços a la gran dispersió de les forces i guarnicions expedicionàries bizantines. Aquest fet no va passar desapercebut pels enemics dels bizantins. Ja al 520, Teodoric va planejar construir una flota massiva dirigida contra els bizantins i els vàndals, però la seva mort el 526 va limitar en gran mesura que aquests plans es portessin a terme. El 535, la [[Guerra gòtica d'Itàlia|guerra gòtica]] va començar amb un doble atac bizantí, amb una flota, de nou, implicant a l'exèrcit de Belisari cap a Sicília i després cap a Itàlia, i un altre exèrcit envaint [[Dalmàcia]]. El control bizantí del mar va ser de gran importància estratègica, permetent als navilis més petits de l'armada bizantina ocupar amb èxit la península el 540.
No obstant això, el 541, el nou rei ostrogot, [[Tòtila]], va crear una flota de 400 vaixells de guerra que van impedir navegar les aigües d'Itàlia a l'Imperi. Dues flotes bizantines van ser destruïdes a prop de Nàpols el 542, i el 546, Belisari personalment va comandar 200 vaixells contra les flotes gòtiques que bloquejaven les entrades del [[Tíber]], en un esforç fallit per alliberar Roma. El 550, Tòtila va envair Sicília, i l'any següent, la seva flota de 300 vaixells capturats a [[Sardenya]] i [[Còrsega]], van atacar [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i la costa de l'[[Província de l'Epir|Epir]]. No obstant això, una derrota a la batalla naval de Sena Gallica va marcar l'inici del final de l'ascens imperial. Amb la conquesta final d'Itàlia i el [[Espanya|sud d'Espanya]] sota Justinià, el Mediterrani va tornar a ser un "llac romà".
| |||