Bacteriòfag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Tipus Virus.png|thumb|350px|Tres tipus de virus: un [[bacteriòfag]] (a l'esquerra), un virus animal (a dalt a la dreta), i un [[retrovirus]] (baix a la dreta). Els virus depenen de la [[cèl·lula]] hosta que infecten per reproduir-se. Quan un virus es troba fora d'una cèl·lula hosta, els virus consisteixen d'[[àcid nucleic|àcid nuclèics]] (en blau), envoltats per una protecció [[proteïna|protèica]], o [[càpsida]].]]
Un '''bacteriòfag''' (o també '''fag''') és un mena de [[virus]] que sols infecta a [[bacteris]]. Paral·lelament als virus, que infecten [[eucariotes]], els fags consisteixen en un recobriment extern [[proteïna|proteic]] que conté el material genètic, el qual consisteix en una doble hèlix d'[[ADN]] en el 2% dels fangs coneguts. El material genètic d'un fag sol anar des de 5 fins a 650 pkb (parells de [[kilobase]]s), amb una longitud des de 24 fins a 200 nm. La gran majoria dels fags (95%) tenen una cua que els permet injectar el seu material genètic dins de l'
Els fags infecten solament
Els fags juguen un important paper en la [[biologia molecular]], com a [[vectors de clonació]] per inserir ADN dins dels bacteris. La teràpia de fags ha estat utilitzada des dels anys [[1940]] del segle passat, a l'antiga [[Unió Soviètica]] com a alternativa als [[antibiòtics]] pel tractament d'infeccions bacterianes. La recent aparició de noves [[soca (biologia)|soques]] de bacteris resistents als antibiòtics ha conduït a re-avaluar els fags com a alternatives a aquests [[fàrmac]]s.
|