Malanyeu: diferència entre les revisions

A Malanyeu, parlar d'hidrònims és parlar exclusivament de [[font|fonts]], [[rec|recs]] o [[torrent|torrents]], tot i així és un poble amb abundant aigua.[[Fitxer:Malanyeu, Font de les travesses.jpg|250px|thumbnail|Font de les travesses]]

 

Algunes de les fonts més destacades són:

*'''La font de les Travesses''', és una de les fonts més populars de Malanyeu. El nom ve del llatí ''transversa'', Aquest nom de travessar en aquest cas té el seu sentit, ja que és el lloc de pas per travessar les [[carena|carenes]] que envolten Malanyeu per anar a [[Sant Julià de Cerdanyola]],[[Santuari de Falgars|Falgars]], la Clusa o bé [[Sant Jaume de Frontanyà]]. Els [[faig|faigs]] centenaris són els protagonistes d'aquesta font, la seva alçada i frondositat a l'estiu, el fa un paratge d'una gran bellesa.

D'altres fonts que es poden trobar a Malanyeu, i que solen agafar el nom de la casa a la qual proveïen d'aigua serien; la font de cal Pigot, font de les Espinedes, font de la Casanova, font del Molí de Baix, la font de la Caseta o la font de la Solana.<ref name="llibre casals"/>

 

*'''El rec de Malanyeu''', El mot Rec, a la zona de muntanya es refereix a un ''rierol'' d'un cert pendent i amb un corrent d'aigua força constant. Amb independència del nom, el rec de Malanyeu, té un petit corrent d'aigua, de cabal irregular, pot passar de quantitats molt generoses a quedar fins i tot eixut, aquest rec desemboca a les aigües del Llobregat, a l'alçada del Far. Dins un context històric dir que en documents del segle XIII és anomenat, ''riu de Malanyeu''.<ref name="llibre casals"/>

*'''Gorg de la Pera''', a prop de la desembocadura del rec de Malanyeu al riu Llobregat hi a una bassa considerable-ment profunda, aquesta bassa és coneguda popular-ment amb el nom de, ''el Gorg''. L'afegit de pera, li ve donat per la semblança relativa que té amb l'esmentat fruit, el color verd amb diferents tonalitats, és el visualment més destacable d'aquest lloc. El Gorg de la Pera, s'alimenta de l'aigua que surt de les boca mines del Far, axí doncs no l'afecten les periòdiques sequeres del rec de Malanyeu, i és abundós en aigua, freda i neta.<ref name="llibre casals"/>

 

A terres Berguedanes, segurament molt afectades per la ràtzia d’Abd al-Malik del 973, les primeres iniciatives de repoblació que es coneixen, daten del segle IX. L’any 830, l’Abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles extirpà erms i fundà una filial, el monestir de Sant Salvador de la Vedella, i ja el 833 es consagra l’església del [[Castell de la Pobla de Lillet|castell de Lillet]]. Així doncs el que era el “[[pagus]]“ de Berga torna a reviure. Una bona prova n’és la consagració de la Seu d’Urgell l’any 839, en aquesta consagració hi figuren 35 parròquies berguedanes: Castellar de N’Hug, Gavarrós, Baga, Cerdanyola, la Clusa, La Baells, i així fins a trenta-cinc, entre elles hi ha les de La Nou i Malanyeu. És així que el nom de Malanyeu, apareix documentat per primer cop a l'acta de consagració i dotació de la [[Catedral de la Seu d'Urgell]].<ref name="llibre casals">{{Ref-llibre |cognom= Casals |nom= LLuís |títol= Malanyeu imatges i mots |url= |editorial= Brau Edicions |lloc= Catalunya |data= 2004 |isbn=84-95946-41-6}}</ref> Aquest nom derivat del [[patronímic]] Malangecus, d'origen [[germànic]], pot portar a pensar que hagi nascut als anys de la presència [[franca]] o [[visigot|visigòtica]].

[[Fitxer:Esglesia part posterior 2.jpg|thumbnail|Part posterior de l'església de Sant Sadurní]]

|}

{{Final columnes}}

[[Fitxer:Mina Sadurní o del Far..jpg|thumbnail|290px|Boca de la Mina Sadurní o del Far]]

El 1908 La Carbonera Española, va començar l'explotació d'aquesta mina. Set-cents metres, aproximadament, són el que hi ha des de l'entrada de la boca mina, fins al primer pla inclinat. A mesura, que l'explotació de la mina anava avançant, es varen anar obrint diferents galeries interiors, aquestes galeries es comunicaven entre elles, a través de plans inclinats. En els seus inicis, l'extracció del mineral una vegada arrencat, i pel seu transport cap l'exterior, es feia amb animals. Posterior-ment i una vegada acabada la [[guerra civil espanyola]], aquesta extracció es va mecanitzar, des de l'exterior de la mina, i fins a trobar el primer pla inclinat.<ref name="llibre mina">{{Ref-llibre |cognom= Soler i Riba |nom= Ramon |coautors= Josep Oriola i Casòliva |títol= Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà |url= |editorial= |lloc= |data=1977 |isbn= 84-921450-1-3 }}</ref>