Festival Internacional de Cinema de Venècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-(1954) +(1954))
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-(1955) +(1955))
Línia 64:
Malgrat la seva gran reputació, el [[cinema italià]] no és premiat segons el seu prestigi, desencadenant animades polèmiques. Dos episodis fan explotar les llargues discussions: el [[Lleó d'Or]] no atribuït a [[Luchino Visconti]], ni el [[1954]] per a ''[[Senso]]'', en benefici de la pel·lícula ''[[Romeo and Juliet (pel·lícula de 1954)|Romeo and Juliet]]'' de [[Renato Castellani]], ni el [[1960]], per a ''[[Rocco e i suoi fratelli]]'', aquesta vegada en benefici d'una pel·lícula francesa ''[[Le passage du Rin]]'' de [[André Cayatte]]. El reconeixement li serà conferit el [[1964]], qual [[Sandra]] guanya finalment el premi cobejat. [[Roberto Rossellini]], un altre autor important del cinema italià de l'època, presenta igualment moltes de les seves pel·lícules en el transcurs del festival: [[1950]] és l'any dels ''[[Francesco, giullare di Dio]]'' i d[[Stromboli terra di Dio]]''. Dos anys més tard, presenta [[Europa 51]].
 
Escàndols a part, és el [[cinema europeu]] el que aconsegueix «la part del lleó». L'escola del vell continent s'imposa amb autors ja coneguts com el danès [[Carl Theodor Dreyer]], recompensat amb el [[Lleó d'Or]] per ''[[La paraula]] (Ordet)'' ([[1955]]) i el suec [[Ingmar Bergman]] que, amb ''[[Ansiktet]]'', guanya el [[Gran Premi del Jurat]] el [[1959]].
 
Durant aquests anys [[Venècia]] pot finalment celebrar la tornada a la Mostra del [[cinema americà]] que es presenta amb nous escenògrafs com [[Elia Kazan]], [[Billy Wilder]], [[Samuel Fuller]] o [[Robert Aldrich]].