Inspiració artística: diferència entre les revisions

La '''inspiració artística''' és el desfermament de la [[creativitat]], la idea original d'una obra d'art o el detonant que fa que quelcom es torni estètic. Es pot aplicar per extensió a qualsevol impuls que enceti un procés de creació o difusió de pensaments i emocions, incloent l'esfera religiosa. A l'Antiguitat es creia que la inspiració era el procés pel qual la divinitat entrava en contacte amb l'artista, sigui a través d'entitats específiques, com les [[muses]], a través d'una revelació (com el cas del judaisme i posteriorment el cristianisme) o bé en un estat hipnòtic, de follia o arravatament on l'artista pot copsar l'altre món. Aquesta inspiració permetia assolir l'originalitat, la [[bellesa]] en l'expressió, la connexió entre realitats que abans no s'havien ajuntat (com passa a la [[metàfora]]) o que estaven ocultes. La psicologia moderna considera que la inspiració és l'ús d'idees que provenen de l'[[inconscient]] i de l'experiència prèvia, és a dir, de l'interior del subjecte i no pas d'un ésser diví aliè. Igualment una altra persona o situació pot servir d'inspiració en permetre la connexió entre imatges, paraules, sensacions o records que es poden plasmar a l'obra d'art.

En literatura la '''inspiració''' és una qualitat prou interessant. A The Making of a Poem, [[Stephen Spender]] la situa entre les bàsiques en la construcció d'un poema. Seria la ''idea lluminosa'', aquella que els autors de comicscòmics representarien per mitjà d'una bombeta encesa. Hi ha qui l'associa amb [[Déu]], que guia la mà de l'artista. Hi ha qui creu que l'obra artística és fruit del treball i no és deutora d'una qualitat tan intangible. De fet, el debat, tot i ser obert pel [[romanticisme]], és encara vigent. Però n'hi ha d'altres. Així. la [[droga]] o la [[malaltia]], faciliten la tasca creativa? La [[Generació beat]] experimentà amb la primera i [[Virginia Woolf]], a ''On Being Ill'', abonà que la segona era una font d'inspiració.