Geríon (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Heracles Geryon Louvre F55.jpg|thumb|260px| Heracles contra Gerió. Cara A d'una àmfora àtica de figures negres, vers 640 a.C.
]]'''Gerió''' és un [[Gegant (mitologia)|gegant]] alat de la [[mitologia grega]] format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de [[Crisaor]] i [[Calírroe]]. Vivia més enllà de les [[columnes d'Hèrcules]] a l'illa [[Eritia]] (actualment la Isla de León, San Fernando, Cadis). Era l'amo d'un [[gos]] de dos caps, germà del [[cèrber]] que es deia [[
Va ser mort per l'[[Hèracles]] quan després d'una de les seves missions aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança però quan el sobrevolava el va matar disparant-li una [[fletxa]] enverinada amb la [[sang]] de l'[[Hidra de Lerna|hidra]].
Línia 6:
La [[mitologia catalana]] va adaptar el mite. Deia que Gerió, un gegant de tres caps, gairebé s'havia tornat rei d'[[Península Ibèrica|Ibèria]] i que perseguia [[Pirene]] que n'era la reina per matar-la i abassegar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. [[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] de lluny estant veuria la gran columna de fum i acorreria a veure què passava. Llavors hauria vist la [[Pirene]] agonitzant entremig del foc. La va voler salvar però ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel a Gerió i el vencé. En acabat va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran [[mausoleu]] en memòria de Pirene que en honor d'ella recordarien com els [[Pirineus]]. Aquesta tradició la recull [[l'Atlàntida]] de [[Jacint Verdaguer]]. També Gerió passa pel fundador llegendari de la ciutat de [[Girona]].
;Origen:▼
▲Origen:
Quan el sol aconsegueix la constel·lació de Bessons, es troba amb la constel·lació Auriga. Moltes creences antigues associaven el camí diari del sol pel cel amb el déu sol conduint un ardent carro, i d'aquesta forma, aquí, el camí anual del sol (el seu trànsit) aconsegueix el seu carro (Auriga). Posteriorment la mitologia grega va considerar que el sol usava una copa per creuar el cel.
Linha 23 ⟶ 21:
== Referències ==
{{Commonscat|Geryon}}
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 100.
{{ORDENA:Gerio}}
[[Categoria:Gegants de la mitologia grega]]
[[Categoria:Mitologia catalana]]
| |||