Agustí Pujol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 32:
L'any [[1621]] va intervenir en el retaule major de [[Berga]] donant la seva visió i les seves recomanacions per tal que el fuster Jaume Rubió dugués a terme una millora en els detalls.
Una de les obres més conegudes i elaborades és el retaule de la Puríssima Concepció fet l'any [[1623]] per l'església de [[Santa Maria de Verdú]], signant el contracte per quatre-centes [[lliura (moneda)|lliures]]. La imatge central de la Immaculada és la part essencial de l'obra, a més de ser una peça destacada de l'escultura catalana del [[segle XVII]]. Es poden veure representats,a més a més, el [[Retaule de la Puríssima Concepció|Somni de Jessé]], el [[Rei David]], diferents relleus entre els que destaca l'adoració de los pastores, la [[Pentecosta]] i la [[Visitació]]; l'escut de [[Verdú]] i els sants. Culminaria l'obra l'any [[1626]].<ref>{{GEC|0053299|Agustí Pujol}}</ref>
L'any 1623 a [[Reus]] se li va encomanar l'ampliació de l'obra construïda per Pere Giralt, el retaule de [[Església Prioral de Sant Pere de Reus|Sant Pere de Reus]], amb un cos nou lligant-lo amb els dos ja existents i millorar l'aspecte en el seu total. Segons el contracte adquiriria 800 lliures pel treball. Durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1936 va patir una destrossa parcial pels anarquistes i l'any [[1938]] va patir un dels bombardeigs franquistes.
Mentre estava a Reus el van interrompre algunes vegades: La primera perquè els jurats de la vila d'Ulldemolins volien que reconegués la feina del mestre borgonyó Benet Baró al retaule major del temple de Sant Jaume; la segona la duia a terme la confraria local de la Preciosíssima Sang de Jesucrist, que li va demanar que elaborés un grup processional dedicat al descendiment de la creu; i el tercer va ser perquè es va comprometre amb el retaule major de l'església de Vilalba dels Arcs. Aquestes interrupcions són de les quals s'ha trobat documentació.
Ja començat el treball a Sant Pere de Reus, Agustí Pujol havia començat una imatge de Sant Isidre per a l'església de Sant Antoni de Vilanova. Sant Isidre era un individu acabat de canonitzar i per tant no hi havia imatgeria ni cap tipus de precedent el en qual basar-se per a la seva creació i per tant, Pujol havia de improvisar. L'any 1936, també va patir una crema. <ref>{{GEC|0053299|Agustí Pujol}}</ref>
Una altra de les seves obres va ser el retaule de la confraria del Roser d'[[Arenys de Mar]] contractat l'any 1625 i finalitzat el 1627. Es va compaginar la realització d'aquest retaule amb la de la Immaculada Concepció de Verdú. Va col·laborar amb l'assemblador Josep Oliu. També es va perdre l'any 1936
[[Juan Agustín Ceán Bermúdez]] li atribueix l'obra de Sant Aleix de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona , perduda durant la Guerra Civil espanyola.<ref>Ceán Bermúdez, Juan Agustín "''Diccionario histórico de los más ilustres profesores de Bellas Artes en España"''. Madrid, Akal, 2001. pp: 134-135</ref> Tot i això no està demostrat que l'atribució sigui encertada, de fet es creu que Ceán Bermúdez va ser induït a error.<ref>Bosch Ballbona, Joan: "''Agustí Pujol: la culminació de l’escultura renaixentista a Catalunya". ''Bellaterra, Barcelona. 2009</ref> Aquest autor va lloar molt l'escultor Agustí Pujol, dient, fins i tot, que s'havia format a Itàlia per "''les grandioses formes de les seves estàtues''" en paraules textuals de Ceán Bermúdez. Va ser molt apreciat també a Barcelona.<ref>{{GEC|0053299|Agustí Pujol}}</ref>
==Defunció==
| |||