Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura de Hallstatt»

m
Corregit: ls seva > la seva
m (Corregit: bé quant els > bé quan els)
m (Corregit: ls seva > la seva)
Els celtes eren monògams, bons genets i aficionats a la caça. Practicaven balls freqüentment. L'agricultura assumia a vegades un caràcter de pràctica col·lectiva. A banda de l'agricultura practicaven també la ramaderia, i potser havia també grups guerrers.
 
Els celtes eren parcialment [[dolicocèfal]]s, però poc acusadament, mentre una altra part eren [[braquicèfal]]s de gran capacitat cranial. Eren alts, esvelts, de cabells rossos, castanys o rogencs, (encara que amb percentatges apreciables de morenos), ulls grisos, verds o de tons clars i de faccions més aviat agudes. El celta clàssic correspon a un home de bona estatura, cabell castany o ros, ulls verdosos, gran capacitat cranial, braquicèfal, front ampla i plena i el crani anterior poc desenvolupat. El tos s'acosta a la vertical i les eminències superciliars estan molt desenvolupades. L'angle parietal és sovint negatiu. La cara és eixamplada en relació amb el crani. Els seus pòmuls són marcats i apartats, i lsla seva mandíbula inferior quadrada. La cara és rectangular i aixafada. El seu nas és poc sortint i la fossa nasal del crani té el revers lleugerament còncau i l'extrem aixecat. El cap en conjunt és gran, mentre el coll és estret.
 
Com tribus celtes establertes a la Península, coneixem als [[Berons]] i [[Pelendons]] (establerts cap al 700 aC), els [[Sefes]], [[Lugons]] i [[Vetons]] (arribats cap al 600 aC), i els belgues o Gals (arribats cap al 500 aC).
1.141.290

modificacions