Ibadisme: diferència entre les revisions

Mort a una data desconeguda (que alguns situen vers [[745]], però fou segurament anterior potser a l'entorn del [[700]]) el va succeir Abu l-Shatha Djabir ibn Ziyad al-Azdi, nadiu de la regió de [[Nazwa]] a Oman (nascut vers 639 i mort entre 711 i 720) que és considerat el organitzador efectiu de la secta. Va estar en bones relacions amb el governador de l'[[Iraq]] [[al-Hajjaj ibn Yússuf]] (695-714) fins a la mort del califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] el [[705]]; els ibadites van entrar en contacte amb els [[muhallàbides]], rivals d'al-Hajjaj, molts dels quals es van convertir. Els ibadites es van tornar a dividir en la facció radical i la moderada, la primera dirigida per Bistam ibn Umar ibn al-Musib al-Dabbi àlies Maskala, antic sufrita que havia lluitat amb [[Shahib]] i després de la seva derrota el [[696]] es va convertir al ibadisme i es va establir a Bàssora; aquestos radicals van participar en la revolta del general [[Ibn al-Àixath]] ([[701]]), però va morir en lluita contra els lleials. Després del 705 al-Hajjaj, per alguns incidents, va trencar amb els ibadites i els va desterrar; Jabir fou enviat a Oman junt amb molts altres.

 

 

Llavors Abu Ubayda va planejar crear un imamat ibadita universal sobre la base de la propaganda que havia de sortir de Bàssora, establint el poder arreu on fos possible a costa dels omeies. A Bàssora operava el centre internacional de la revolució i s'obtenia el finançament dels comerciants i notables ibadites alguns dels quals eren molt rics. Les predicacions ibadites havien d'aconseguir un nombre d'adherents i una vegada adquirissin força havien de proclamar un imamat. Revoltes ibadites van esclatar al [[Magreb]], [[Hadramaut]] i [[Oman]] i van aprofitar el desordre general dels darrers anys dels omeies. En canvi al centre neuràlgic de la revolució, Bàssora, els ibadites dissimulaven la seva realitat i mantenien una teòrica lleialtat.