Pantel·leria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fenomens > fenòmens |
m Corregit: i un altra > i una altra |
||
Línia 84:
El [[1123]] la va conquerir [[Roger de Sicília]] quan tornava de Mahdia, massacrant als seus habitants; l'illa va quedar integrada al regne normand, però sense guarnició que ho garantís. El [[1148]] hi va desembarcar la flota de Jordi d'Antioquia abans d'anar a conquerir Mahdia i va fer l'annexió definitiva. Onze anys després va passar als almohades. Pel tractat de [[6 d'agost]] de [[1221]] el governador almohade de Tunis va cedir l'illa a l'emperador Frederic II, sota reserva d'autonomia administrativa i judicial pels musulmans de l'illa i de la cessió de la meitat dels impostos a Ifriquiya. El [[1270]] l'illa, com tota Sicília, va passar a [[Carles I d'Anjou]], fins a la seva caiguda a les [[Vespres Sicilianes]] del [[1282]]. El [[1311]] una flota [[Catalunya|catalana]] dirigida per [[Lluís de Requesens i Zúñiga|Lluís de Requesens]] hi va obtenir una gran victòria naval i la família Requesens va obtenir el títol de barons (i després prínceps) de Pantel·leria que fou el nom que li van donar els catalans. El [[1403]] un curiós tractat regulava la manera en que els catalans podien ocupar [[Gerba]] i els tunisians Pantel·leria, però aquest tractat mai va anar seguit d'efectes pràctics. Els catalans van protegir a la població musulmana i el rei Alfons d'Aragó es queixava el [[1438]] a l'emir de Tunis de que alguns funcionaria hàfsides encoratjaven l'emigració i demanava el retorn dels emigrats i fins i tot la instal·lació de habitants d'Ifriquiya a l'illa
El [[1550]] i el [[1553]] fou atacada pels [[Imperi Otomà|turcs]], essent baró de Pantel·leria Josep de Requesens de Palerm, fill de Bernat de Requesens. En aquest segle una part de la població era cristiana i
|