Sarajevo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fa coneixer per > fa conèixer per |
m Corregit: encara un altra > encara una altra |
||
Línia 74:
No és una coincidència que el començament de la fi de l'era otomana en la història de Sarajevo comença per la fi de la guerra austro-otomana. De resultes de la derrota de Viena el [[1683]], la part occidental de l'imperi va ser objecte de nombrosos atacs. En un atac conduït pel príncep [[Eugeni de Savoia]] el setembre de [[1697]] contra l'imperi Otomà, Sarajevo va ser saquejada i cremada. El conjunt de la ciutat va ser destruïda exceptuant algun barri, algunes mesquites, i l'església [[ortodoxa]]. La seu del governador fou traslladada llavors a Travnik (fins a 1850).
El 1731-1732 i 1741 va patir epidèmies de pesta. El 1750 es va produir a Sarajevo l'esclat de la gran revolta contra la Porta dirigida des de 1752 per Mehmed Pasha Kukavica i per Ali Agha des de 1772. El 1762-1763 una altra epidèmia de pesta i encara
[[Fitxer:Sarajevo Tram (1901).png|thumb|250px|La primera línia de tramvies a Sarajevo el [[1885]]. [[Àustria-Hongria]] escollia Sarajevo com a ciutat pionera en la construcció d'un tramvia que era revolucionari en aquells temps.]]
La pesta va assolar la ciutat del 1813 al 1816. El 1814 va esclatar una nova revolta i el 1826 una de més important, però ambdues foren reprimides de manera brutal; el 1829 la repressió fou a àrrec de Djelaleddin Pasha, i tot seguit Abd al-Rahman Pasha. El [[1831]] va esclatar una nova revolta i l'àrea al voltant de la ciutat va ser teatre d'unes quantes batalles amb els rebels bosnis manats per [[Husein Gradaščević]] anomenat "Zmaj od Bosne" (el Drac de Bòsnia). Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena "Drac de Bòsnia" en el seu honor. La rebel·lió tanmateix fracassà i els otomans van controlar Bòsnia durant unes quantes dècades més. Incendis van afectar la ciutat el 1831, 1842 i 1852. Noves revoltes van esclatar el 1840 i 1848, també sense èxit. El 1850 la Porta va enviar a Ömer Pasha, antic oficial austríac de nom original abans de fer-se musulmà Mihailo Latas (que era nadiu de la Krajina). El 1850 i 1851 va aplanar la resistència dels rebels bosnians. La capital va retornar a Sarajevo.
|