Tebes (Grècia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: i un altra > i una altra
Línia 52:
La segona [[guerra del Peloponès]] es va iniciar quan els tebans, el [[431 aC]] van [[Batalla de Platees (431)|atacar Platees]]. Els magistrats o generals dirigents de la confederació eren els [[beotarca|beotarques]], que se sap que eren en nombre d'onze al temps de la [[batalla de Delion]] (es creu que dos representants de Tebes i un per cada altra membre de la confederació). A Delion els beocis van rebutjar l'atac atenenc ([[424 aC]]). Tebes i la Confederació beòcia (en realitat un instrument de Tebes) s'absentaren de la [[pau de Nícies]] ([[421 aC]]) i el [[420 aC]] es van aliar amb [[Esparta]]. El [[413 aC]] els atenencs van atacar Tanagra a Beòcia i van ocupar la ciutat de [[Micaleso]]. El [[405 aC]], després de [[la Batalla d'Egospòtams]], juntament amb els corintis, van urgir a Esparta a eliminar Atenes i vendre tots els seus habitants com esclaus, però Esparta va preferir instal·lar un govern aliat a Atenes i els exiliats atenencs, encapçalats per Trasibul, van trobar auxili a Tebes i altres ciutats de Beòcia, sobretot per part del tebà [[Ismènies de Tebes|Ismènies]].
 
Quan el [[397 aC]] el rei espartà Agesilau es va dirigir a Àsia per lluitar contra els perses, els tebans van refusar d'ajudar-lo i van interrompre al rei enmig d'un sacrifici religiós (a imitació d'Agammenon). El sàtrapa persa Titraustes va enviar un delegat a Grècia (el rodi Timòcrates) que va repartir molts diners als dirigents de les ciutats, perquè fessin la guerra a Esparta, però abans de formar-se una coalició, la guerra entre Tebes i Esparta va esclatar (inicialment Guerra Beòcia). En la disputa fronterera entre els Locris Opuntis i el focis, Tebes es va posar al costat dels primers (i va envair [[Fòcida]]) i Esparta dels segons (en revenja per l'ofensa a Agesilau). Lisandre, el cap espartà, va envair Beòcia però fou derrotat pels tebans a [[Haliartos]] (tardor del [[395 aC]]). Pausànies, el rei agíada d'Esparta, es va retirar i fou desterrat (el va substituir Agesípolis I) i el rei proclida Agesilau va tornar a Esparta ([[394 aC]]). [[Corint]], Atenes i Argos es van aliar amb Tebes (més tard a la guerra se li va dir Guerra de Corint perquè els combats van passar al seu territori). Els corintis foren derrotats pels espartans a rierol de Nemea, al sud de la ciutat (juliol del [[394 aC]]) però els espartans foren derrotats pels perses a la batalla naval de [[Cnidos]] ([[agost]] del [[394 aC]]) i dotzenes de ciutats es van separar de la seva aliança, però Agesilau va salvar la situació amb una victòria sobre els tebans a [[Queronea]] ([[agost]] del [[393 aC]]) en la que només Orcomen, que era aliada d'Esparta i formava l'ala esquerra, fou derrotada, mentre el centre i la dreta espartana van arramblar als tebans que es van reagrupar al puig Helicó i van poder impedir l'avanç espartà però a costa de moltes baixes. La guerra de Corint va continuar els tres anys següents amb nombrosos combats a l'istme de Corint on els espartans van ocupar el port de Lequeó i la ciutat de [[Sició]]. Al esmentat port foren derrotats pels atenencs el [[390 aC]]. El [[387 aC]] la [[pau d'Antàlcides]] va posar fi a la guerra i va reconèixer la independència de totes les ciutats gregues (menys [[Lemnos]], [[Imbros]] i [[Sciros]] que foren reconegudes a Atenes «com en temps antics»). Les ciutats beòcies (Platees, Queronea, Tèspies o Thèspia, Tanagra, Queronea, Orcomen, [[Livàdia]] i [[Aliarte]]) van rebre governs oligàrquics hostils a Tebes i favorables a Esparta, una guarnició de la qual es va establir a Orcomen i ununa altra a Tèspies, per controlar Beòcia i Platees fou reconstruïda i posada sota influència espartana ([[386 aC]]). El [[382 aC]], quan el general espartà Fèbides anava cap a [[Acantos (Calcídia)|Acantos]] i [[Apol·lònia d'Il·líria]] que havien sol·licitat l'ajut d'Esparta en un conflicte local, va passar per Tebes on el cap opositor oligàrquic Leontiades li va demanar la conquesta i establiment d'una guarnició a Cadmea (la ciutadella de Tebes). Els espartans van ocupar la ciutadella amb ajut dels oligarques i van enderrocar al cap democràtic tebà Ismènies. Una guarnició tebana fou establerta a Cadmea i Leontiades va assolir el poder. Això fou vist a tota Grècia com una traïció espartana a Tebes i als termes de la pau del [[387 aC]]. El govern espartà destituir del comandament al general Fèbides, però aquestva restar a Cadmea, i molts ciutadans tebans es van refugiar a Atenes. Leontiades fou substituït per Arquies, que va governar fins al [[379 aC]] quan una revolució dirigida per Pelòpides el va assassinar i van expulsar als espartans. El [[378 aC]] Tebes es va aliar amb Atenes contra Esparta. Els tebans van derrotar els espartans a Tegira (Beòcia, [[375 aC]]) després del qual van restaurar la seva hegemonia regional, de la que només van quedar excloses Queronea i Orcomen; la pau entre Atenes i Esparta es va signar a la ciutat d'Esparta el [[374 aC]], però la guerra es va reiniciar l'any següent, quan els tebans van destruir Platees i van annexionar Tèspies (i a més reclamaven [[Oropos]]). El [[371 aC]] Epaminondes fou nomenat [[beotarca]] i poc després Atenes i Esparta van signar la pau ([[Pau de Càl·lies]]) l'estiu del mateix any, tractat que ratificava el del [[374 aC]] i al que Tebes va refusar adherir-s'hi fins que no es reconegués la seva hegemonia a Beòcia. Per forçar als tebans a signar, els espartans dirigits pel rei Cleombrot I, van marxar al nord i van ocupar el port de Creusis (al [[golf de Corint]]) i van acampar a la plana de [[Leuctres]], prop de Tèspies, on es van presentar els tebans i es va lliurar batalla en la que els tebans (uns sis mil homes) van obtenir la victòria (els espartans eren vint-i-cinc mil) i Cleombrot va morir (juny o [[juliol]] del [[371 aC]]). Fòcida, [[Èlide]], [[Acaia]] i Tessàlia es van aliar a Tebes, però tot i així els altres estats grecs van ratificar el tractat de pau. [[Arcàdia]] va demanar l'aliança tebana contra Esparta a finals d'any. El [[370 aC]] Tebes es va aliar a Argos i els tebans van envair el Peloponès. Sició fou ocupada i s'hi va establir un govern democràtic; els tebans van entrar a Arcàdia i el govern oligàrquic de [[Tegea]] fou enderrocat i la democràcia establerta. Els cantons del nord i est de [[Lacònia]], pertanyents a Esparta, van passar a mans d'aliats de Tebes; els tebans van entrar a [[Messènia]] que es va fer independent (i es va fundar la ciutat de [[Mesene]] com a capital), però van fracassar a la ciutat d'Esparta. El [[369 aC]] es va fundar a Arcàdia la ciutat de [[Megalòpolis]] que fou poblada amb els ciutadans d'algunes ciutats arcàdies; en aquest any els tebans van ocupar Pelena i van devastar les regions de [[Trozen|Trecene]] i [[Epidaure (Grècia)|Epidaure]]; van lluitar contra el tirà de Tessàlia [[Alexandre de Feres]], combats en els que foren capturats els caps tebans Ismènies i Pelòpides. El [[368 aC]] els tebans van tornar a atacar Esparta i el [[366 aC]] Tessàlia; en aquest darrer territori van ser derrotats però l'any següent Epaminondes va vèncer i va obligar als tessalis a alliberar als tebans presoners (especialment Pelòpides i Ismènies); mentre un intent de pau mitjançant un congrés a [[Delfos (ciutat)|Delfos]] organitzat per Dionis de [[Siracusa]] i Ariobarzanes sàtrapa de [[Regió de Frígia|Frígia]], no va reeixir. El [[367 aC]] els espartans van derrotar els arcàdis i argius a [[Medea]] (l'anomenada Victòria sense llàgrimes) i Epaminondes va tornar al [[Peloponès]] per tercera vegada; el [[366 aC]] Epaminondes va ser a Acaia per unir aquesta regió amb Argos i Arcàdia contra Esparta; el [[365 aC]] els tebans van construir una flota amb la que van ocupar Larimna a la [[Lòcrida]]. El [[364 aC]] Epaminondes, va imposar a Perdicas III com a rei de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] (enfront de Ptolomeu Alorita que fou executat) i va tornar a Tessàlia i va derrotar a Alexandre de Feres a [[Cinoscèfals]]; també Epaminondes van fer una expedició naval que va suposar que [[Bizanci]], [[Rodes]], [[Quios]] i [[Kea|Ceos]] deixaren l'aliança amb Atenes i passaren a la de Tebes, però això només va durar mentre les naus tebanes foren a aquestos llocs, car només sortir els partits proatenencs van recuperar el poder. Durant l'absència d'Epaminondes els oligarques que tenien el seu principal a Orcomen, van intentar un cop d'estat a Tebes que fou avortat i 300 conspiradors i ciutadans d'Orcomen foren executats; Orcomen fou atacada i destruïda i molts habitants assassinats o venuts com esclaus. El [[363 aC]] Epaminondes va fer la seva quarta i darrera expedició al [[Peloponès]]; a Arcàdia la disputa era permanent entre Tegea (aliada de Tebes) i [[Mantinea]] (aliada darrerament a Esparta); Epaminondes va atacar Mantinea on hi havia forces espartanes i va derrotar la ciutat i els seus aliats ([[12 de juliol]] del [[362 aC]]) victòria en la que va perdre la vida. La mort d'Epaminondes va suposar el final de l'hegemonia tebana a Grècia. Una pau a Arcàdia va establir poc després la partició entre els dos bàndols: Tegea i Megalòpolis i altres ciutats menors d'un costat, i Mantinea d'un altra. Tebes encara va conservar un cert prestigi per un temps però el [[358 aC]] les ciutats de l'illa d'[[Eubea]], que havia passat a domini tebà després de la batalla de Leuctres el 371 aC, es van revoltar; Tebes va enviar un exèrcit, però els rebels van demanar ajut a Atenes amb el qual van rebutjar als tebans.
 
===Les guerres Sagrades===