Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tutor de al-Malik > tutor d'al-Malik |
m Corregit: Un altra fill > Un altre fill |
||
Línia 4:
Va obligar als [[francs]] a aixecar el [[setge de Damietta]] el 1169. Més tard li va recomanar a Saladí trencar amb el [[zengita]] [[Nur al-Din Mahmud]], però el pare de Saladí, [[Najm-ad-Din Ayyub|Ayyub]], ho va descartar. Però mort Ayyub (1173) i Nur al-Din (1174) Saladí va assolir plenament el poder.
Taki al-Din va rebre llavors comandaments importants i posicions claus. El 1175/1176 va ser governador de [[Damasc]] i va ajudar a Saladí en les campanyes de [[Síria]]. Dos dels seus mameluc, [[Karakush]] i Nasr al-Din Ibrahim, van operar al Magrib, en unes campanyes que van durar fins al [[1186]]. El 1177 va prendre part a la [[batalla de Ramla]], que va suposar una victòria dels francs, i on va morir el seu fill petit Ahmad ibn Taki al-Din Umar, agafant un gran odi contra els cristians. Un
El 1178 Saladí li va donar terres a Síria en feu, incloent la vila d'[[Hamat]], importants en relació a [[Alep]] que encara estava en mans dels zengites, i a [[Antioquia de l'Orontes]], possessió dels croats. El 1179 Saladí va escoltar el seu consell i va refusar negociar la capitulació de la fortalesa de [[Bayt al-Ahzan]] i amb els diners previstos va reclutar noves tropes. Va derrotar una invasió pel nord dels seljúcides de Rüm (Kilidjj Arslan II) i amb només mil homes va obtenir la victòria de [[Hisn Raban]]. El setge de la fortalesa de Bayt al-Ahzan va resultar complicat i Taki al-Din Umar va donar mostres de gran valentia; va ser ferit de gravetat però es va recuperar.
| |||