Diferència entre revisions de la pàgina «Nasr-ad-Dawla Àhmad»

m
Corregit: un altra versió > una altra versió
m (Corregit: no -> això no obstant)
m (Corregit: un altra versió > una altra versió)
Els [[ukàylides]] del [[Diyar Rabia]] el van atacar diverses vegades i en algun moment semble que els hi va arribar a pagar tribut, però sense alteracions territorials transcendents, excepte el [[1030]] quan els hi va cedir [[Nisibin]], per compensar la repudiació d'una dona ukàylida. El 1031 els bizantins van recuperar [[Edessa]]. El 1034 un general marwànida va fer una ràtzia victoriosa a [[Armènia]]. El 1034/1035 el pacte amb els bizantins es va trencar per segon cop quan els cristians bizantins d'Edessa, aliats a la tribu dels [[Banu Numayr]], van atacar territori marwànida. L'emir va enviar cinc mil homes manats pel general [[Bal]] per ocupar la ciutat; la ciutat fou conquerida i el cap dels [[Banu Numayr]] va resultar mort. Bal va demanar llavors reforços per conservar Edessa i el "Kertastan" (Kurdistan) i no se sap com va acabar l'afer. El 1035/1036 la tribu armènia dels sanasunes va assaltar i saquejar prop d'[[Ani]] una caravana de pelegrins que venia de [[Pèrsia]] del nord. Nasr al-dawla va fer una expedició contra la tribu i els va obligar a restituir presoners i boti. El 1038/1039 va nomenar al seu tercer visir [[Abu Nasr ibn Djahir]] que fou conegut pel seu ''lakab'' de Fakhr al-Dawla, el qual va exercir la resta del regnat.
 
El 1038/1039 el governador [[fatimita]] de [[Damasc]], [[Anushtigin]] al-Dizbari, va fer una incursió a territori marwànida (que no s'havia sotmès al califat fatimita) però no va tenir continuïtat. El 1041/1042 bandes d'[[oghuz]] van arribar des de l'[[Azerbaidjan]] (quan els seljúcides van arribar al Djibal) i durant dos anys van assolar el país fins que sol·licitada la intervenció del sultà seljúcida [[Tughril Beg]], aquest va enviar una expedició per castigar als saquejadors.<ref> ununa altra versió no parla d'aquest càstig i assenyala que els ghuzz de fet foren instigats als saquejos per Tughril </ref> Fou el moment de més agitació durant el regnat, que en general es pot considerar tranquil.
 
El 1049/1050 va reconèixer la sobirania de Tughril Beg, i llavors va ajudar a l'emperador bizantí mediant davant el sultà seljúcida per l'alliberament del general i senyor georgià [[Liparit Liparitisdzé]], amb el que [[Constantí IX]] (1042-1054) s'havia aliat en contra del rei de [[Geòrgia]], que el 1048/1049 havia estat fet presoner per [[Ibrahim Inal]], germanastre de Tughril.
1.141.440

modificacions