Caracene: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Spasinou es transcrita > Spasinou és transcrita |
m Corregit: Un altra port > Un altre port |
||
Línia 6:
El 127 Hyspaosines va derrotar al governador part de [[Babilònia]] i va ocupar aquesta ciutat i Selèucia de Babilònia, però fou derrotat per [[Mitridates II de Pàrtia]] el [[121]], podent conservar el seu territori original com a vassall part (sent conegut com a regne de Caracene), mentre al nord fou nomenat governador un funcionari part de nom Himeros, nomenat sàtrapa de Mesene.
Charax Spasinou és transcrita ''Karak Aspasina'' o ''Karax Spasinos'' i identificada amb la Karka de Meshan (siríac Kharka dhe Mayshan) de les inscripcions de [[Palmira]] dels segles I i II (en àrab Karkh Maysan) que correspon a la moderna Djabal Khayabir a la riba esquerra del Shatt al-Arab. A l'època clàssica estava a uns 193 km de la costa en marinada baixa. A la riba esquerra del Tigris inferior vivien els caldeus i a la dreta hi habitaven grups de bandits àrabs anomenats ''attali'' i al darrere seu els ''scenitae'' nòmades. Charax fou un gran centre comercial al segle I aC i I dC; els vaixells indis arribaven a ''Forat'' a uns 20 km més avall (que podria ser o la moderna Maghlub o al-Tanuma). Un
El [[224]] fou ocupat per [[Ardashir I]], el primer rei [[sassànida]] (227-241) que va matar al darrer rei de Caracene, donant el regne al seu fill Mihrshah. La literatura àrab diu que Ardashir va reconstruir ''Charax'' amb el nom de Astarabadh Ardashir, però aquest nom ni figura en cap inscripció sassànida. Sota [[Sapor I]] (241-270) el seu fill gran Sapor i la seva esposa Denak, van regnar a Mesene o Caracene. Després apareix un Atrofarnabag, amb títol de Meshan Shah (rei de Mesene), durant el regnat de [[Narsès de Pèrsia]] (292-303). El Talmud babiloni esmenta un ''ustundar'' (governador) de Meshan, però es creu que des d'abans del 270 Sapor I ja havia segregat una part amb el nom de Shadh Sabur a la part nord-oest a l'entorn de la ciutat de Kaskar (l'antiga Charax), territori que tenia el seu propi ''ustundar''. En aquest temps hi havia jueus, mazdeistes, gnòstics i segurament cristians. El pare de [[Mani]] va pertànyer a una secta gnòstica (la Mughtasila) establerta a la regió, i Mani va ser membre de la secta durant la seva joventut i el príncep Mihrshah, el governador, fou un dels seus primers convertits i partidaris. El 310 a Prath dhe Mayshan (al-Furat o Forat) hi havia la seu del bisbat metropolità de Mayshan i al 410 hi havia sufraganis a Karkha dhe Mayshan (antiga ''Charax''), Rima i Nahrgur.
| |||