Muhàmmad Xah I Khalji: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be va > si bé va
m Corregit: fer un altra > fer una altra
Línia 32:
Malik Naib (Malik Kafur) va conquerir vers [[1307]] la fortalesa de [[Siwana]] al [[Merwar]], el senyor de la qual, raja Sital Deo es va sotmetre i va donar cent elefants i altres regals de valor, però el seu estat fou annexionat si bé va poder conservar el govern de la fortalesa. El [[1308]] va tornar a [[Jalore]], va derrotar a Kanhar Deo, i el va matar. El [[1309]] va sortir de Delhi per anar a lluitar contra els [[kakatyes]] de [[Telingana]] que tenien capital a [[Warangal]]; aquesta ciutat fou conquerida i el raja Prataprudra Deo II es va sotmetre i va entregar cavalls, elefants, joies i peces d'or, i va pagar un fort tribut. El [[1310]] Malik Naib fou enviat altre cop al sud, aquesta vegada acompanyar de Khwadja Hadjdji (Khoja Hajji) i van passar per Deogiri (on governava ara el fill de Rama Chandra, Sankara o Shankar (també Singhanader o Sankhder) arribant a Duara Samudra, capital del sobirà [[hoysala]] Vira Ballala III; la ciutat fou conquerida i llavors Malik Naib va atacar als [[Pandya]], el regne dels quals estava governat ara per Vira Pandya. Sundar Pandya que havia assassinat al seu pare però no havia pogut assolir el tron davant el seu germà Vira, va demanar ajut a Delhi; quan Vira Pandya va saber que Malik Naib avançava cap a la capital, [[Madurai]] ([[Madura]]), va fugir i el general musulmà va entrar a la ciutat sense lluita.
 
Malik Naib encara va fer ununa altra expedició al sud, contra el raja de Devagiri, Sankara o Shankar (fill i successor de Rama Chandra) que desafiava l'autoritat de Ala al-Din ([[1310]]). El raja Sankara va morir. Després, per reafermar l'autoritat de Delhi, va ocupar diverses fortaleses al sud i va annexionar el territori entre els rius [[Khrishna]] i [[Tungabhadra]].
 
Va fer diverses reformes: per evitar la concentració de riquesa i poder que portava a revoltes, va decretar que totes les terres sense arrendataris, quedaven confiscades a profit de l'estat, amb el que els grans senyors només conservaven els ingressos d'un nombre limitat de terres el que reduïa la seva capacitat de revolta. Va millorar el sistema d'espionatge intern; va prohibir el consum d'alcohol (el vi es consumia de manera abundant tot i la prohibició de consum que afectava als musulmans) i de drogues i el mateix sultà va deixar de beure i va fer destruir els recipients amb líquids alcohòlics; els que van intentar introduir vi a Delhi van rebre càstigs durs però es va girar la vista quan la fabricació era per consum particular. Es van aixecar nous impostos com el de dret de pastura per cabres i vaques lleteres. Com que els impostos no podien ser apujats sense perdre suport va establir un sistema de control dels preus que fou eficaç i va permetre un mercat abundant a bon preu, al mateix temps que abaixava el preu d'un soldat (cavaller) professional el que li permetia ampliar les seves forces especialment en defensa contra els mongols; el primer pas del sistema fou un edicte que va fixar el preu del gra, es van obrir magatzems del govern, i les caravanes que passaven pel territori eren registrades per que no poguessin eludir l'impost, i a l'estat s'havien de pagar el impostos en espècie. Malik Kabul, un home de gran honestedat, fou nomenat superintendent de mercats (''shahna-i mandi'') i va reprimir l'acaparament i obligar als comerciants a complir amb els pesos;<ref> un pes igual al que mancava s'arrancava del propi cos del comerciant defraudador </ref> després es van fixar els preus d'altres productes especialment les teles (per les que es va obrir un mercat especial), el blat, l'arròs, els cavalls, les vaques lleteres, les cabres, i alguns altres.