Campanya de Tunísia: diferència entre les revisions

Al juliol de 1942 els Aliatsaliats acordaren que portar a terme operacions de desembarcament a baixa escala al nord de França durant 1942 (l'operació ''Sledgehammer'' que va ser precursor de l'operació ''Round-up'', els assalts principals portats a terme al 1943) no es podien portar a terme i havien de ser abandonades. <ref>Playfair, p. 111.</ref> En canvi, s'acordà que s'havia de portar a terme desembarcaments per assegurar els territoris de [[França de Vichy|Vichy]] al nord d'Àfrica: el Marroc, Algèria i Tunísia, i des d'allà avançar cap a l'est per agafar per la rereguarda les tropes de l'Eix al desert occidental.<ref>Playfair, p. 114.</ref> Una ocupació Aliada de tota la costa nord-africana obriria tota la Mediterrània a la navegació aliada, alliberant moltes naus que estaven sent obligades a portar els subministraments via el [[Cap de Bona Esperança]].

A causa de la proximitat de Sicília amb Tunísia, els Aliatsaliats esperaven que l'Eix es mouria per ocupar el país tan aviat s'assabentessin dels desembarcaments de ''Torxa''.<ref>Playfair, pp. 151-152.</ref> Per tal de desballestar aquesta possibilitat, era precís ocupar Tunísia tan ràpidament com fos possible un com s'haguessin fet els desembarcaments. Però, en canvi, hi havia un límit en fins a on podien fer-se els desembarcaments a l'est, a causa de la major proximitat dels aeròdroms de l'Eix a Sicília i Sardenya, que a finals d'octubre contenien 298 avions alemanys i 574 italians.<ref>Playfair, p. 116.</ref> Els plans eren necessàriament un compromís, i Alger va ser triada com el punt més oriental on podien desembarcar. Això asseguraria l'èxit dels desembarcaments inicials, malgrat la incertesa a com reaccionarien les forces franceses allà destinades. Un cop s'hagués assegurat Alger, la Task Force Oriental hauria de llançar-se tan veloçment com fos possible cap a Tunísia en una cursa per ocupar Tunis, a uns 1.000 km de distància, a través de males carreteres i d'un terreny difícil durant la temporada de pluges de l'hivern<ref>Playfair, pp. 117-118.</ref> abans que l'Eix no pogués organitzar-se. Els Aliats se n'adonaren que intentar arribar a Bizerta i Tunis abans que l'Eix pogués establir-se representava una juguesca que depenia de l'habilitat de la marina i la força aèria per retardar l'Eix.<ref name="Playfair239">Playfair, p. 239.</ref> L'Operació de Tunísia estaria sota la direcció general del quarter general del [[1r Exèrcit (Regne Unit)|Primer Exèrcit Britànic]], comandat pel tinent general [[Kenneth Arthur Noel Anderson|Kenneth Anderson]].

El 8 de novembre, els Aliatsaliats desembarcarien a l'oest de Tunísia a [[Algèria]] (a Oran i a Alger) i a [[Marroc]] (a Casablanca) durant l'[[operació Torxa|operació ''Torxa'']].

=== Els francesos s'alineen formalment amb els Aliatsaliats ===

L'atac principal començà el vespre del 22 de desembre, malgrat la pluja i la cobertura aèria insuficient, i el progrés va ser a través dels passos baixos del Longstop Hill que controlava el corredor del riu entre Medjez i Tebourba, i d'allà cap a Tunísia. Després de 3 dies de lluita, amb poca munició i les forces de l'Eix sostenint posicions elevades, la posició a Longstop esdevingué insostenible i els Aliatsaliats van veure's obligats a retirar-se fins a Medjez,<ref>Ford (1999), p.53-54</ref> i el 26 de desembre de 1942 ja s'havien retirat fins a la línia que havien abandonat feia dues setmanes, després de patir 20.743 baixes.

El 26 de febrer von Arnim, en la creença errònia que les batalles de Kasserine havien obligat als Aliats a afeblir el front del nord per reforçar el sud, llançant (amb l'aprovació de Kesselring, però sense consultar-ho amb Rommel) l'operació ''Ochsenkopf'', un atac conta el V Cos en un ample front, comandat pel general Weber.<ref name="Playfair326">Playfair, p. 326.</ref> Els atacs principals van ser portats a terme pel Weber Corps, que incloïa la 334a divisió d'infanteria, seccions recent arribades de la [[divisió Hermann Göring| divisió ''Hermann Göring'']] i els elements de la 10a divisió Panzer que no havien participat en l'operació ''Frűhlingswind''. El Cos de Weber va avançar en 3 grups: un movent-se cap a l'oest, direcció Medjez el Bab; un segon, al nord del primer grup, avançant cap al sud-oest en el camí de Mateur a Béja (a uns 30km a l'oest de Medjez); i un tercer grup empenyent cap a l'oest a uns 30km al sud de Medjez. El flanc nord del Cos Weber estava protegit per la divisió von Manteuffel, avançant a l'oest i fent que els Aliatsaliats es retiressin de les seves posicions d'avançada a ''Green Hill'' i a l'estació Jefna. <ref>Playfair, p. 306.</ref>