Juli Civilis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és desconeguda |
m Corregit: l'altra costat > l'altre costat |
||
Línia 5:
La revolta es va gestar quan van esclatar les guerres civils de l'[[any dels quatre emperadors]]. [[Juli Paule]] i Claudi Civilis eren germans de la casa reial dels bataus però sota un fals càrrec de traïció el llegat de [[Neró]], [[Luci Fonteu Capitó]], va executar a Juli Paule el [[67]] o [[68]] i va enviar a Civilis a Roma carregat de cadenes. Aviat fou alliberat per [[Galba]] i fou nomenat prefecte d'una cohort, però al ser proclamat [[Vitel·li]] va esdevenir sospitós i l'exèrcit va demanar que fos castigat.
Es va escapar i va començar a preparar la seva venjança. Les legions germàniques havien deixat les províncies de Germània Inferior i Germània Superior per anar a Itàlia en suport de Vitel·li, i [[Antoni Prim]] i [[Hordeoni Flac]], partidaris de [[Vespasià]] havien planejat una revolta a les Germànies per impedir la sortida d'aquestes tropes o forçar el seu retorn i li van encarregar la feina a Civilis que es presentava com partidari de Vespasià. Al projecte va ajudar un decret de Vitel·li que mobilitzava als bataus per l'exèrcit, i la forma brutal amb que el decret fou acomplert. Instigats per Civilis, els bataus van rebutjar els reclutaments i d'acord a una antiga costum germànica, Civilis va convocar a una gran assemblea nocturna a una cova sagrada i va aconseguir el suport dels caps bataus per la revolta. Es van unir també a la revolta els [[canninefats]], un altre tribú germànica de la mateixa zona, dirigits per [[Brinno]], que per la seva banda va obtenir el suport dels [[frisis]] de l'
El quarters de hivern dels romans foren atacats i es van haver de retirar de les seves fortaleses al país batau. Civilis, teòricament encara aliat romà, va fingir que reprimia la revolta amb una cohort posada al seu servei i que la resta dels soldats romans havien de romandre tranquils als seus quarters. Després d'això Civilis es va posar obertament al costat del rebels i al capdavant del canninefats, frisis i bataus, es va enfrontar als romans a la vora del Rin; en mig de la batalla una cohort formada per tungris va desertar cap al costat de Civilis i va decidir la batalla; la flota, molts dels tripulants de la qual eren bataus, fou controlada per aquestos i portada al costat germànic de la frontera.
Línia 25:
A Roma, [[Licini Mucià]] va decidir enviar un exèrcit poderós al Rin i posar fi a la revolta. En va encarregar el comandament a [[Quint Petili Cerealis]] i Anni Gal. En aquest moment Civilis lluitava encara amb Labeó que dirigia grups de gals belgues; Clàssic gaudia del seu nou poder i Juli Tutor, que havia de vigilar els passos dels [[Alps]] cap a l'alt Rin, no va fer la seva feina. Cerealis no va tardar a presentar-se al país dels trevirs i ocupar la seva capital ''[[Augusta Treverorum]]''. Era allí quan va rebre una carta de Civilis i Clàssic que l'informava de la mort de Vespasià i li oferia l'imperi.
Civilis esperava reforços de l'
Mentre van arribar els reforços de la Germània bàrbara i Civilis es va establir a Vetera Castra contra la que va marxar Cerealis. La batalla decisiva fou una victòria romana mercès a la traïció dels bataus, però com que els romans no tenien flota els rebels es van poder escapar creuant el Rin; a l'altre costat es van unir a Civilis els ''[[chauci]]'', i unit a Clàssic i Tutor va ferun darrer esforç per mantenir el control de les illes dels bataus, però encara que inicialment victoriós, aviat fou derrotat per Cerealis que el va obligar a fugir a l'
Cerealis va enviar emissaris per oferir la pau als bataus i el perdó a Civilis, que es va haver de rendir i acceptar l'oferta. Es va entrevistar amb Cerealis a un pont del riu. La història de [[Tàcit]] s'acaba just en aquest moment i la sort final de Civilis és desconeguda.
| |||